dimecres, 8 de febrer de 2012

CRÒNIQUES PRETÈRITES

Avui ha sigut un dia distret. Un matí d'aquelarre i una tarda de cròniques pretèrites. El dia ha començat amb força empenta, amb retrobaments amb gent volguda i amb d'altra que em provoca una supina indiferència.
Podria estendrem amb la ressenya d'un aquelarre sublim sobre temes que cada em són més estranys i incomprensibles. No sé si sóc jo el que ja no està disposat -suposo que per coses de l'edat i de la reiteració- a perdre més el temps en coses massa trillades o és que ja no vull continuar donant voltes a les mateixes coses de sempre, sense cap resultat.
Passo a la tarda, en la que he rellegit cròniques pretèrites que em fan tornar a la memòria moments -aparentment- meravellosos i dels que em nego a guardar-ne un mal record. Les bajanades posteriors no han d'ennegrir dues coses: la bona fe amb la que afrontava la vida i la satisfacció de veure com el pas de temps no ennuvola la claredat i tranquil·litat de la meva consciència. Per molt que llegeixo i rellegeixo passatges del meu passat, no trobo cap motiu per renegar de les meves accions i dels meus pensaments. Tots comentem errors, però no en recordo cap que no fos venial o fet sense voluntat de fer mal. 
En el camí de retorn a casa, al tren, mentre posava la ment en blanc i obviava que anàvem com a sardines, feia petites incursions en detalls de les circumstàncies del que abans havia llegit i em quedava glaçat de com les coses poden agafar derives oposades al sentit comú i a la lògica més evident. No s'hi pot fer res, només intentar ser com som i saltar les onades que trenquen a la platja. La resta no té cap sentit i ni cap benefici moral o material. Entre aquells temps i ara només queda el record dels dies viscuts, en una fràgil harmonia entre la felicitat i l'amargor de saber que res és el que sembla i res sembla el que -realment- és.
Ara només queda sopar i dormir. Poca cosa més espero del dia d'avui -bé, sí, potser la classificació del Barça- i poc més em resta esperar del dia de demà, de l'altre, de l'altre, de l'altre...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada