diumenge, 19 de febrer de 2012

DARRERS GLOPS

A hores d'ara, ja només queda un cul de whisky en el got. Un parell de glops i el darrer rastre d'aquest líquid exquisit haurà desaparegut per sempre. També significa el final de les restes d'una ampolla que un amic em va regalar fa uns mesos. Tot té un final, i tot i tothom hi arriba.
La vida, en essència, no deixa de ser un tast continu en el que anem deixatant els seus sabors i aromes en petits glops. Unes vegades, aquests glops ens proporcionen satisfacció i goig. D'altres, els tragos són amargs i indesitjables. Malgrat tot, per saber com és una cosa, s'ha de provar.
Hauria d'anar passant al llit. L'hora d'aixecar-me arribarà en un tancar i obrir d'ulls -mai més ben dit- i els dilluns són mortals de necessitat. Francament... m'és igual! Tot plegat no té solució i jo no puc fer miracles. Les coses són com són i n'estic segur que molts voldrien que alguns moments no arribessin mai. No hem d'adoptar aquesta actitud i menys si nosaltres mateixos hem provocat aquests moments. És un tema de conseqüència: si no vols pols, no vagis a l'era. Ara ja és massa tard per moltes coses i només queda aguantar amb la màxima dignitat possible (almenys aixo, si us plau!).
Aquesta propera setmana serà divertida. Ho intueixo, ho veig a venir. Tinc uns quants compromisos i, a més, avui me'n acabo de crear més. A mitja setmana tinc una sèrie de reunions ineludibles, però he fet uns quants forats per retrobar-me amb la Niki, el Lupus, el Ronin i tots aquests personatges del passat que, de tant en tant, truquen a la porta per tornar a donar-me un cop de mà. 
Potser que ho deixi. Ja és tard. Ja sé que per alguns/nes no. Aquests que escriuen de matinada -com feia jo abans, per circumstàncies de la vida- intentant buscar en el silenci i la solitud l'ànima que els anima. Escriure de matinada té una avantatja: el retrobament amb la nostra cara interior és més intens i sincer, més autèntic. Això permet transmetre als escrits un aire diferent.
Ho deixo, ara sí, però estic segur que aquesta propera setmana tindré moltes coses a dir!

2 comentaris:

  1. Ah, benvolguda amiga!!!!
    La vida és poesia, unes vegades lírica i d'altres èpica.
    Un petó molt fort!!

    ResponElimina