dilluns, 27 de febrer del 2012

TOT ESPERANT LA PLUJA...

Mentre espero la pluja, observo com algú -pretesament ianki, dit sia amb tot el meu respecte- té una malaltissa obsessió per llegir els meus posts de principis del 2009. Aquella era l'època de La Barragana i de les llargues nits d'hospital. Encara recordo amb profunda estimació personatges com en Pol, la Montse Mar..... Com passa el temps!
Deia que espero la pluja -assegut, això sí- amb el paraigües a la mà, no cal descuidar-se. Passo hores escrivint tot d'apunts inconnexes i -aparentment- sense sentit. Només la posterior tasca de connexió -talment fossin fils elèctrics- és el que proporciona flux i conductivitat a tot plegat. Poso una mica de música i una mica més.
La pluja és una amiga de la que només es pot dir una cosa: tard o d'hora sempre retorna. La seva reaparició és inexorable. És una d'aquelles de les coses de la vida que saps que passarà. Tampoc pots evitar-ne el retorn. Només pots tapar-te tant com puguis i estar preparat per tal que no et deixi xop. Aquesta és la meva pretensió i, per això, torno a reviure cadascun dels passos donats en cada història i amb cada personatge. El pas del temps dóna una visió molt diferent de tot plegat i fa que les reaccions airades d'alguns personatges, actualment, esdevinguin grotesques.
Avui festa -bé, mitja festa: sempre hi ha algun Iluminati disposat a esguerrar-te-la- (música i més música). Demà no: demà fes-te fotre! S'ha de pencar, quin remei! No, no hi faré cap fàstic. Per sort, sempre he tingut l'habilitat. de saber gaudir de la feina i de tot allò que l'envolta. Sóc així de raret, què voleu que us digui? Suposo que en aquesta vida, tots tenim dèries més o menys confessables.
Doncs au, a descansar i ser feliços, que la infelicitat ja truca sola a la porta. El secret està en no obrir-li la porta i deixar que passi a les nostres vides.

5 comentaris:

  1. Bona filosofia, mot bona! I si per mala sort la infelicitat entra a ca teva, vés correnços a la porta de darrera i la fas sortir per ella!!!
    Salut, exorcista!

    ResponElimina
  2. Hola Xicarandana, guapa!
    Sí, foragitem la infelicitat!
    Un petó molt fort!

    ResponElimina
  3. T'anava a dir que em quedo amb el Gigi i amb la pluja però sense el paraigües, però he vist que al Gigi hi he arribat soleta. :)

    Filadora

    ResponElimina
  4. Hola Filadora, guapa!
    Gigi??? M'he perdut!
    Paraigües? Sempre, sempre cal un paraigües, tant per la pluja com per parar els cops de la vida.
    Un pató!

    ResponElimina
  5. Sense paraigües, m'agrada mullar-me.
    Clicant sobre "més música" he anat a Sandstorm. De Sandstorm a Gigi d'Agostino Blablabla. Gigi m'agrada però aquesta cançó no, per tant d'aquí he anat a Gigi L'Amour Toujours, que ja m'agrada més i d'aquí a Gigi I'll fly with you. I aquí m'he quedat.
    Aquestes cançons em porten moltíssims records.
    I assumpte explicat, assumpte acabat!

    :)


    F.

    ResponElimina