diumenge, 12 de febrer del 2012

SATISFACCIONS PRÈVIES I PÒSTUMES

Després de molt de temps de fer proselitisme a favor de l'ordre lògic de les coses, he arribat a la trista conclusió que a alguns firaires de la Fireta (aquella que, amb una mica de sort, s'extingirà com a conseqüència de la seva pròpia inutilitat i de la incompetència dels seus firaires) no els interessa ser eficients i eficaços. Només els interessa fer bullir l'olla i anar passant. La meva satisfacció és saber que no sóc l'únic que ja es qüestiona la necessitat de l'existència de la Fireta (almenys, com està concebuda actualment).
La nostra vida està marcada per moments, per satisfaccions i decepcions (desenganys). Potser el fet de tenir una referència certa i clara de quan serà el meu proper "moment" és el que m'ha fet arribar a un estat de tranquil·litat i equilibri que -diria- mai havia experimentat. No és semenfotisme, és alguna cosa més. És la visió d'allò que és inevitable i contra el que no cal lluitar desaforadament i sense ordre ni concert, per ser una lluita estèril. El cap fred i una visió global de les coses, situant-les en el lloc correcte a l'escala de prioritats, és el darrer recurs previ al "moment". La meva satisfacció prèvia és haver fet aquest exercici de sincera introspecció per presentar-me amb la convicció de tenir les coses clares i saber de quin mal he de morir.
La meva satisfacció pòstuma al "moment" és la convicció d'haver fet el millor possible les coses, de forma sincera i amb l'afany d'avocar claredat sobre tot el que em rodeja. Saber que es té un pla B, pòstum, per si les coses no surten com està previst, sempre tranquil·litza i ajuda a encarar el "moment" amb una certa relaxació i confiança. 
Avui no és un bon dia. La mort de la Whitney Houston -aquella magnífica cantant que va esdevenir una misèria humana- m'ha colpit molt. Recordo la seva veu suau i, alhora, penetrant; aquella mirada que tot ho travessava... Descasi en pau! Ja no haurà de patir més ni arrossegar-se per una vida que ja li havia girat l'esquena. 
Avui -ara ja en la meva faceta de "recomanador" de pel·lícules- fan unes pelis força interessants. Algunes, fins i tot formen part de la meva selecció personal de tota la vida: 16.20 h. (TV3) L'últim Samurai; 17.45 h. (La Sexta 3) Los tres dias del Condor; 20.05 h. (La Sexta 3) Basic; 22.00 h. (La Sexta 3) El sargento de hierro; 22.15 h. (La Primera) La Jungla de Cristal 4.0. Bé, avui pot ser un bon dia per vivionar pel·lícules, a la vora d'un bon foc i sense pensar en quan efímera és la vida i com n'és de fràgil el nexe que ens hi uneix.
De moment, res més. Ara només cal mirar des de la distància com s'apropen els pròxims "moments" vitals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada