dissabte, 25 de febrer de 2012

DISFRESSES DIVERSES

Quina meravella de disfressa! De granota, sí senyor!!! Atès que aquesta setmana s'acabava el Carnestoltes, he estat temptat d'utilitzar aquesta disfressa en dues o tres reunions -en unes present i en d'altres absent-. De les presencials, n'hi ha hagut una que ha sigut espatarrant. Mitjançant una bona -però excessiva i ridícula- escenografia es vol -que no es pot- convertir un gran buit, sense cap substància ni sentit, en la cosa més transcendent del món. En això hi col·laboren aquells que haurien de ser paladins de la neutralitat, els que haurien de fugir de tot protagonisme, de qualsevol conat de parcialitat. Doncs no! Resulta que no fan prou rucades ordinàriament -patètiques i lamentables, però definitòries de la seva capacitat cognitiva i intel·lectual- i intenten superar-se en les ocasions extraordinàries. Oh! Quin riure!!!! Allò semblava el sopar dels idiotes però en versió energúmena i amb alguna pinzellada d'òpera bufa. Quines grans sobreactuacions d'uns actors de tercera regional, capaços de fer avergonyir a les colles d'aficionats que representen "Els pastorets" durant les festes nadalenques a diversos llocs de les nostres contrades. Aquesta obra que han "tramat" entre tots es podria titular "Sense cervell també es pot viure", "Mirades que intenten matar... però no en saben (o poden)" o "M'he fet cacona".
L'altra reunió -de la que em van "dispensar" d'assistir-, també va tenir un assistents -no tots- prou reeixits intel·lectualment. Per sort, alguna ànima caritativa -no va ser per caritat, va ser per motius més espuris com continuar mantenint artificialment a l'aparador al "caganer oficial del regne"- va pensar que no em tocava "saber i entendre" d'aquell assumpte. Millor, molt millor. Viure en la ignorància de segons quins assumptes sempre és beneficiós i t'allibera de moltes cabòries. Serà curiós veure quant de temps passa fins que algú em faci algun comentari d'aquest assumpte.
Per sort ja torno a estar en companyia de la Heidi i les cabretes, lluny del pantà podrit i corromput en el que viuen les alimanyes i els escurçons. No serà una estada massa llarga però, sens dubte, serà reparadora. Aquest dies tindré l'oportunitat de redescobrir la diferència entre el que val la pena i allò que -per molt espectacular i important que es vulgui fer semblar- no cal que ens preocupi, en tot cas que només ens produeixi pena i decepció. Pena de veure com es pot degradar l'ésser humà -en una cursa inexorable cap a l'autodestrucció- i decepció en veure quan inconsistents i febles de caràcter són d'altres (sort que no és una qüestió de vida o mort).
Doncs bé, com deia al principi, aquesta setmana s'han guardat les disfresses, fins el proper Carnestoltes. Ara, només cal anar fent....

2 comentaris:

  1. Segurament sóc poc sociable però no m' agraden les disfresses, ni les de carnestoltes ni les quotidianes.
    Bon diumenge!!!

    ResponElimina
  2. Hola guapa!!!!!
    Tens -qui sóc jo per donar-ne o treure'n- tota la raó! Una de les coses més abominables és la fatal misèria de voler semblar o dir allò que no som o sentim. Mira que en som de retorçats els humans! Tan fàcil que és anar de cara i -amb tot el respecte- dir allò que, en consciència, volem dir.
    Un petó dominical molt fort!

    ResponElimina