Passo la tarda de diumenge acabant un relat, fent temps fins les 18.45 h. Llavors, començarà una de les poques pel·lícules que mereixen menció: L'home de Mackintosh. La fan a la Paramount Chanel i em porta bons records.
El relat és dels surrealistes, dels que m'agraden: va sobre un personatge que està angoixat per alguna cosa que no acaba de recordar. L'intent de recordar això que l'angoixa li produeix una altra angoixa més gran. Mica en mica, va perdent de vista la font de la seva angoixa original i, per l'acumulació de motius d'angoixa derivats, cada vegada més complexos, acaba suïcidant-se. En el darrer alè, en el darrer moment de vida, recorda que l'origen de tot plegat era una autèntica bajanada. En resum: acaba morint per l'angoixa que ell mateix ha creat. No tenia cap motiu per angoixar-se.
Des d'aquí vull recomanar una pàgina: Aquesta. De moment, sembla ser que no estarà activa fins demà, però sabent els antecedents del company de la blogosfera que hi està implicat, segur que serà una pàgina genial. Vagi, doncs, la meva felicitació per la inauguració i el meu recolzament en tant engrescadora iniciativa.
Acabo, mentre penso que demà torna a ser dilluns i que s'inicia una setmana que pot ser molt surrealista. De fet, fins i tot desitjo que ho sigui. El surrealisme sempre ens proporciona una visió diferent -i més divertida- de la trista i vergonyosa realitat...
És molt bona la idea del teu relat, sobretot perquè és ben real. Res en si no és tan angoixant si no ens hi recreem. Bona setmana, Exor!
ResponEliminaHola Sílvia, guapetona!
EliminaEstic amb tu. Moltes vegades el problema el creem nosaltres amb les nostres menjades d'olla.
Petonàs i bona setmana!