diumenge, 17 de febrer del 2013

NATURA REAL.

La natura pot semblar cruel. No és així! Som nosaltres els que ens hem tornat de pell fina i hem volgut aprendre a obviar i no reconèixer els moments durs de la vida.
A la vida real -la que finalment sempre acaba imposant-se-, uns es mengen als altres. És el simple instint de supervivència i ningú pot censurar que tothom vulgui sobreviure a qualsevol preu. La mort d'uns significa la vida d'altres. És així i no d'una altra manera!
El cap de setmana s'acaba i demà serà un nou dilluns. No tinc cap esperança de que aquest dilluns sigui diferent dels altres. Continuaré perfilant el meu pla de supervivència i l'altre ja serà dimarts. S'acosten temps interessants -per inèdits i convulsos- i caldrà estar preparat. Normalment, no m'agrada fer segons quines coses de forma gratuïta. Ara tinc la percepció i la premonició de que em veuré obligat a emular la natura més real.
Sembla mentida com passa el temps i quantes coses passen en un, relativament, breu espai de temps. Els moviments en el taulell d'escacs -allà on es disputa la partida de la vida-, a vegades, poden semblar il·lògics. Res més irreal: per poder fer caure en el parany una peça de l'adversari, cal oferir (o fer-ho veure) una peça -de menor importància, ja sigui de valor o tàctica- pròpia. Saber esperar el moment de fer el moviment és extremadament important i marca el ser o no ser de tota la jugada (o de la partida). Saber aguantar la pressió i la tensió, esperant el moment òptim per alliberar-la, ja constitueix un principi de victòria. La diferència entre l'èxit i el fracàs rau en la perfecta sincronització del moment oportú, la intensitat i la concreció. Saber conjugar aquests tres aspectes és la base del triomf en la salvatge aventura de la vida.
Vaig a fer un most i acabaré de preparar la tramesa -per quan toqui- d'un relat que algú m'ha plantejat la possibilitat que fer-lo il·lustrat i sonor (reconec que pot quedar molt bé). Ja està acabat, però li falta aquell punt de -pretesa i suposada- perfecció que m'agrada imprimir en tot allò que faig. A vegades ho aconsegueixo i d'altres -per culpa meva, per actitud- no. En aquesta ocasió hi posaré tota la meva atenció. Tinc temps per lliurar-lo i vull que estigui ben acabat. Demà serà un nou dia!

2 comentaris:

  1. es la llei de la selva, o menges o se't mengen

    ResponElimina