dimecres, 18 de febrer de 2009

300 DIES D'EXILI

Demà fa 300 dies que visc en un exili forçat. La meva intenció mitjançant aquest escrit es donar-vos les gràcies a tots aquells que, de manera oberta o de manera privada (alguns inclús de manera... furtiva), m'heu donat suport durant aquest temps i m'heu fet més lleugera aquesta travessia (no sé quant temps durarà, però tinc capacitat per aguantar el que sigui necessari.Tenir la conciència tranquil·la ajuda molt). Crec haver-ho demostrat i espero que tothom tingui aquesta capacitat de resistència (encara queda molt per passar). Sé que no tots aquells que m'heu trucat podeu expressar públicament l'adhesió i amistat que m'heu demostrat. No trairé la vostra confiança i no faré públics els vostres noms (coses que passen en aquestes circumstàncies i tenint aquests personatges).

Només us vull dir que ara em trobo més optimista i amb més força moral i psicològica que mai. Com ja sabeu, i per això m'heu mostrat el vostre suport, la meva situació és conseqüència de vendre fum, de la mentida repetida, d'interessos personals, de demostracions gratuïtes de poder (quina cosa més efímera i transitòria !!!) i d'altres que, arribat el moment, ja desvetllaré. El temps juga a favor meu i el millor encara està per arribar. Hi ha situacions , actituds i comèdies que no suporten el pas del temps i que poden esclatar a la cara de qui les provoca i de qui les recolza de forma interessada.

Només us demano que continueu com fins ara. Em serviu més proporcionant-me informació molt útil i d'una manera discreta, que no fent-me palès el vostre suport públicament. Ja arribarà el moment de fer-ho públic i de posar les coses i a les persones al lloc que els pertoca (també em sap greu que algú no hagi estat del tot sincer amb mi, potser per por o per no veure compromesa la seva situació), negant-me el que jo ja sé... però tot pot passar en aquesta vida i la meva capacitat de comprensió és gran, molt gran).

Com ja sabeu, tot aquest tema s'ha vist complicat amb la greu i irreversible malaltia d'un familiar directe, producte de la tensió d'aquesta desagradable situació. Us agraeixo el suport que també m'heu donat en aquest sentit i que ha contribuït a alleugerir la pensant càrrega que porto (aquesta és la meva única prioritat en aquests moments).

Moltes gràcies a tots, amics!!!!!!

Semper fidelis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada