dimarts, 17 de febrer de 2009

EN TI

Fa uns quants (molts) anys una persona em va fer descobrir aquesta cançó de Luís Eduardo Aute. Durant molt de temps em va recordar a una persona molt estimada. Avui fa vint anys que ens vàrem separar definitivament (17/02/89) i mai més ens hem tornat a veure ni a parlar.... potser si, en somnis, en aquell somni que em permet estar novament al seu costat i estimar-la com m'hagués agradat continuar fen-t'ho. És aquell somni el que em regenera i em permet despertar-me i continuar amb la meva vida.
A la vida hem de prendre decisions... i no totes són encertades, de fet, només el temps ens acaba dient quines ho són. En tot cas, són les nostres decisions i les hem d'assumir però... qui ens pot prendre la il·lusió de somniar en el que podria ser i no és??? Evidentment, ningú.
Mai t'oblidaré Merche!!!!.

Y fumo en la noche junto al ruido
de las calles repletas de historias,
los párpados, como enfermos,
ya no ofrecen resistencia
y hacen el amor los gatos...
No pienso en ti,
pienso en ti,
en ti.

Y ladra algún perro aburrido
como siempre que cae la sombra,
me duelen todos los huesos,
y una lágrima indiscreta
me advierte que estoy llorando...
No pienso en ti,
pienso en ti,
en ti.

El aire rezuma olor a nicho
y olor a humo y olor a soga,
me estoy quemando los dedos
y los gatos no se enteran
y un perro me lame la mano...
No pienso en ti,
pienso en ti,
en ti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada