A vegades, no sentim cap tipus de necessitat, ni de ganes, d'aguantar la pressió psicològica a la que estem sotmesos diàriament o en moments puntuals.
Darrerament en Pol ha estat sotmès, injustament, a una pressió que feia molt de temps que no patia. Fa molts anys, per raons laborals, va aprendre a defensar-se i aguantar els atacs psicològics i el dolor físic que pogués patir. Només hi ha un secret bàsic: ser conscient que el dolor és finit, es a dir, hi ha un nivell límit. A partir d'un cert grau de patiment ja no es pot sentir més dolor, el nivell de patiment es manté estable i ja no augmenta. Només es tracta de ser capaç d'aguantar aquest nivell i acostumar-s'hi.
Psicològicament passa el mateix. Quan la teva ment assimila que tens la consciència tranquil·la, que no has fet res de dolent i que no tens res del que avergonyir-te, passes a un estat de relaxació en el qual ets impermeable als atacs externs. Tant et fa el que puguin dir els altres. Només t'importa allò que realment està contrastat. Allò que has valorat i mesurat, i que has arribat a la conclusió que és cosa certa. Només has d'aguantar, aguantar, aguantar fins el moment oportú.
Així ho va fer en Pol, sense fisures, amb valor i constància. Estoicament, esperava que l'enemic anès cometent errors (ja n'havia fet molts i molt greus) per abraonar-se sobre ell, sense pietat i sense perdó. Esperava el seu moment. De moment, ell coneixia les cartes dels seus enemics. Ells no sabien quines cartes tenia ell i, el que és més important,.... tampoc sabien de qui.
Per sobre de totes les coses hi ha una cosa importantíssima: la veritat. La veritat treu i dóna raons. A vegades, el camí de la veritat destapa altres veritats. No podem discriminar quina és la veritat que ens interessa. Quan surt la veritat, surt tota la veritat i la de tothom.
(Bé companys, ja em direu què us sembla i si he de retocar alguna cosa. Ja hi he incorporat un parell d'aportacions vostres).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada