dimarts, 4 d’agost del 2009

AUTOAJUDA

Per fi!!! Per fi l'he acabat de llegir. Fa uns dies que estic llegint un llibre dels anomenats "d'autoajuda" i avui ja l'he acabat. No us en diré el títol per respecte a l'engendrador d'aquesta gasòfia que m'he tragat. L'he acabat per tal de comprovar fins a quin punt es pot ser manipulador, mentider, idòlatra de l'absurd i tot allò que res té a veure amb la literatura.
Mai he entès per quin motiu en diuen "llibres d'autoajuda". Suposadament és allò que t'expliquen al llibre el que t'ha d'ajudar. Si un mateix pogués, amb la seva pròpia iniciativa, veure més clara la resolució del problema o de la situació, no li caldria llegir un llibre. La primera errada és la definició del gènere literari.
La segona errada és fer cas a un guru que es pensa que té contacte directe amb el Gran Oracle i és capaç de solucionar els problemes de tota una munió de gent, sabent que cada problema personal és d'una complexitat prou important com per fer bona una solució generalista.
El tema del llibre en qüestió era l'assertivitat. Bé, aquest ja és un tema prou manit com per intentar pontificar sobre ell. Val, d'acord, si has de tractar amb gent normal i amb objectius raonables, pots ser la persona més assertiva del món. Si has de tractar amb una banda d'anormals que es pensen el centre de l'univers, i que la seva màxima preocupació és intentar fer tots els esforços possibles per no fer la seva feina, llavors ni assertivitat ni hòsties. En aquest cas només cal mantenir la teva posició -que es suposa que és del tot raonable- i esperar que alguna divinitat els il·lumini per tal de fer-los veure el món real en el que han de viure.
Ho sento, però mai més compraré un llibre "d'autoajuda" -més aviat d'ajuda a l'enriquiment de l'il·luminat que l'ha escrit- no necessito llegir el que, amb un raonament mitjanament normal, ja sóc capaç de saber sense pagar els 18 € que em va costar aquesta "Bíblia" del bon rotllo.
Quedeu avisats, no us gasteu els diners en aquests llibres. Creure que un llibre d'aquests us ajudarà és tant com esperar que a Catalunya no es pagui l'impost de Successions (que, dit sia de passada, no es paga en comunitats autònomes que reben diners de Catalunya atesa la seva suposada "necessitat econòmica crònica" Quines penques!!!!!!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada