PARLAR, PARLAR, PARLAR.

Parlar del que sigui, de qui sigui i com sigui és un dels esports nacionals. Naturalment, sense tenir cap coneixement del que s'està dient, no fora cas que sigués veritat.
Avui he arribat una mica tard a casa i, mentre estava dinant, he tingut oportunitat de veure un programa d'aquests en els que, suposadament, es parla de la vida d'altres persones. Mentida! El que es fa en aquests programes és mentir sobre tot, de tot i de tothom. No importa de què es parli, el cas és parlar.
Una de las contertulianes d'aquest programa era aquella noia que té com a màxim mèrit en aquesta vida haver tingut una filla amb un famós torero. Fa anys i anys que va vivint de plató en plató parlant d'uns i d'altres. No entenc com pot ser de l'interès de ningú. La primera vegada, entenc que podria ser fins i tot una mica morbós però, passats els anys, no encerto a entendre quin interès pot tenir el testimoni d'aquesta persona, una persona que basa el seu modus vivendi en parlar dels altres.
Això em recorda a una amiga meva que ha aconseguit estar on està no per mèrits propis, és a dir, estudiant, aconseguint una feina d'una manera esforçada i com la resta dels humans. Ho ha aconseguit mitjançant l'assumpció d'un paper que se li està fent gran i que ja no domina. Un paper que la domina a ella i que ha de continuar interpretant per tal de no quedar com el que és: una embadocadora i una mentidera. Cada dia, quan s'aixeca, continua fugint endavant per tal de mantenir viva la flama victimista que li ha permès col·locar-se on està. Ara ja no hi ha marxa enrera, ara ja ha de continuar endavant sigui com sigui.
El problema de mantenir aquestes actituds impostades és que el dia que se sap la veritat, la caiguda encara és més gran. No només caurà del pedestal on s'ha col·locat a base de fer un paper propi de qualsevol obra de teatre, a més, perdrà qualsevol oportunitat de col·locar-se en qualsevol altre lloc al que hagués pogut optar en condicions normals. Bé, ja s'ho farà ella i aquells que l'aconsellen seguir amb aquesta actitud. Només em sap greu una cosa i és que la patacada se l'emportarà ella soleta.
També em recorda a una altra amiga -coneguda com l'amazona- que ha tornat a cavalcar en aquella cursa per la tonteria i la mentira. Sembla que mantingui un desafiament amb ella mateixa per tal de superar-se dia a dia en la seva preocupació per coses que no són de la seva incumbència. Potser si es preocupés de la seva feina obtindria més beneficis i no es posaria en evidència cada vegada que obre la boca.
Bé, senyors i senyores, ja m'he desfogat, ja està. Ara ja em podré dedicar a coses serioses -que són a les que jo em dedico- i potser en trauré un profit personal més important que aquells que es dediquen a voler saber què fa, com viu i amb qui es relaciona el proïsme.
En relació a aquests personatges, sempre m'he fet el següent pensament i reflexió: "Si, a més, fossin intel·ligents, serien perillosos. La gran avantatja és que són víctimes de la seva pròpia ignorància de les limitacions que els adornen"
Ja està dit. Fins aviat....