diumenge, 2 d’agost del 2009

TENS UN E-MAIL

Avui tenia previst fer un post sobre un altre tema -que ja milloraré i penjaré un altre dia- però desprès de dinar, en aquells moments en que Morfeu s'apodera de mi i de la meva voluntat, he vist que per la TV feien una pel·lícula que sempre m'ha encantat: "Tens un e-mail", de 1998, amb Meg Ryan i Tom Hanks.
Direu que sóc un chuminetti -aquest terme me'l dedicava fa temps una persona que, actualment, es connecta i segueix aquest bloc de matinada o a primera hora del matí- per tenir aquest tipus de gustos cinematogràfics. No ho nego, la Meg Ryan i la seva filmografia sempre han estat plat del meu gust. No he trobat cap pel·lícula d'ella que no m'agradi. Aquesta és una de les que més m'agrada. A primera vista pot semblar una comèdia romàntica sense cap més pretensió ni sentit. Jo considero que no és així, considero que té una moralina prou important: potser les persones no tenim suficient valor i hem d'utilitzar subterfugis com el correu electrònic o la xarxa per tal d'expressar els nostres sentiments. No no sé, tampoc en faré una tesi doctoral d'aquest post.
El cas és que, sense pensar-m'ho he passat una tarda de diumenge -avorrides per definició- prou distreta i a gust. Fins i tot, mentre veia la pel·lícula he pensat en una amiga meva que té una mica de Meg Ryan -no pel seu semblant físic, més aviat pel caràcter que la Meg dóna als seus personatges- i he pensat que, si no ha anat a la platja, deu haver plorat una mica veient aquesta comèdia. Demà parlaré amb ella i li preguntaré.
De tant en tant, vivint en un món tan esquerp, tan brutal, tan deshumanitzat, és bo i convenient perdre de vista el propi món i deixar-se portar per una història amable i amb final feliç. Només hi ha un petit problema: quan surt el The End hem de tornar a la trista realitat i no podem esperar -o si- que algú ens envii un e-mail. Un e-mail amable, cordial i que no sigui l'excusa per cap mal rotllo, ans al contrari, que contribueixi a fer la vida més plaent i que ens doni un dels motius per a continuar caminant per aquesta vall de llàgrimes....

2 comentaris:

  1. M'encanta aquesta peli. No ho puc evitar. he tingut més d'una relació que ha començat així i em porta motls bons records :)

    ResponElimina
  2. Tens raó. També n'hi ha d'altres de la Meg que estan prou bé. N'hi ha una, en la que fa un paper dur, fora de la línia que és habitual en ella que també està molt bé.
    Un petó.

    ResponElimina