dimecres, 18 de maig de 2011

FIRES, FIRÀIRES I VENEDORS DIVERSOS

En Pol va mirar al seu voltant i va pensar: "Oh, quin plaer! Cada vegada veig com els venedors de fum s'enfonsen més en el fang. Sembla que encara no volen admetre que el seu món de fireta té els dies comptats. Ells, els venedors d'il·lusions irrealitzables, són els que han enfonsat la seva pròpia fireta de les vanitats. Una fireta creada per donar cobertura -i un sou- a aquells que d'altra manera mai haguessin fet res de bo. La seva pròpia incompetència -en això no hi ha colors-, acompanyada d'un afany de poder desmesurat ha acabat amb el seu somni.
Tot i haver creat un món (dit) perfecte, basat en les relacions kumbaianes, no han tingut en compte que el més important per fer rutllar les coses -els diners- no creix als arbres i, a sobre, és finit. Finalment, les enveges, l'avarícia, la maldat intrínseca de l'home, el "quiero y no puedo" i, per sobre de tot, la constatació de la seva indigència intel·lectual, ha signat la sentència de mort d'una fireta creada i nascuda per a mantenir vividors. Encara -sí, ells són així- encara van prometent allò que saben que mai podran acomplir. Quin lamentable espectacle haver d'anar pidolant per tal de fer veure que es té capacitat per fer coses!!! I amb quina naturalitat ho fan!!! Sembla que s'hagin passat la vida enganyant al proïsme des de la primera llet que van prendre.
Que potser no ho veuen que ja fa temps que tothom els ha vist el llautó? Uns per prometedors compulsius -mentiders o il·lusos amb pretensions de poder- de coses irrealitzables; d'altres per dir que sí -desaforadament, per quedar bé, servilment- fins i tot a la seva sentència de mort. Com volien salvar els mobles? Era impossible anar a la guerra amb aquesta tropa (i sortir-se'n viu). Canvis d'opinió segons bufa el vent, canvis de criteri segons qui és l'interlocutor, bava irrefrenable i salvatge, oferiment d'anus com si fos un sacrifici necessari. Gratuïtat, oferiment inútil i -el més trist- concepció de que la resta del món és estúpida i no els veu a venir. 
La visió d'aquesta escòria, d'aquesta misèria humana amb ínfules de dignitat perduda, em produeix arcades. Més lamentable em sembla aquest sentiment de superioritat basat en vendre fum i il·lusions, en mentir!!! No saber veure quina és la situació real, la decrepitud de l'entorn, del fons i de la forma, de la conjuntura i de l'estructura -viciats d'origen- és que em demostra la pròxima caducitat d'aquest model fet a mida dels mediocres"
En Pol va tancar els ulls, va apurar el darrer glop de whisky i va pensar en un futur pròxim, en les corre-cuites dels que serien nous conversos i en com riuria des de la seva posició de privilegi. Mentre, un somriure s'endevinà en els seus llavis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada