dilluns, 30 de maig de 2011

NO SENTIR-SE

Fa anys, una amiga meva -la Judit- em va dir "No em sento ni bé ni malament, no em sento". No sentir-se, curiós -i lamentable- estat anímic. En aquell moment, no vaig entendre -no en vaig saber a temps- què em volia dir i quin era aquest estat de "no sentir". 
Potser el pas dels anys ens proporciona una perspectiva, una experiència, que ens fa distingir tots els estadis del "no sentir-se". Fa dies que jo no em sento. No noto la música, el soroll, de la vida. Només observo, veig impertèrrit, com tot passa i jo continuo immòbil sense sentir fred o calor per res. 
M'han furtat el sentiment. Ja no m'emociona -ni positiva, ni negativament- res del que em rodeja. Potser he caigut en la desídia? No ho voldria, no sabria viure en la desídia. Potser he desistit de fer-me entendre? Potser sí, potser ja no em queda ni temps ni ganes de continuar picant en ferro fred. Potser ha arribat el moment del "qui dia passa, any empeny". És això el que es porta ara? Potser sí, potser el millor és anar passant, anar veient albades i ocasos, sense cap sentiment. Només tenint preparat el moment definitiu en el que ja no tingui cap interès continuar amb aquest cicle monòton i sense sentit.

4 comentaris:

  1. Transitori, això que et passa és transitori, en sèrio, sé de què xerr.
    El dia menys pensat et sorprendràs a tu mateix somrient mentre mires qualsevol cosa i el cor comença a bategar-te més ràpidament.
    I sabràs que ja no estàs embruixat. O que hi tornes a estar...:
    http://www.youtube.com/watch?v=qYPoEGAttB8&feature=related

    ResponElimina
  2. Hola guapetona!!!!
    Sempre queda algú, amb bon cor, que t'ajuda a anar tirant, a fer la travessa del desert.
    Un petó molt fort!!

    ResponElimina
  3. Es tracta de tornar a trobar les regnes de la teva vida.Han quedat amagades però, per la teva manera de ser n'estic convençuda que les trobaràs.Dóna't temps!

    ResponElimina
  4. Hola Maria!!!!
    Agafar les regnes de la vida? Sí, potser sí. No ho sé, no n'estic segur. No trobo un motiu per continuar. Tinc el sentiment d'aquells que ja no volen continuar la cursa. Preferiria parar en un voral i contemplar com en pon el sol.
    Un petó!

    ResponElimina