dilluns, 16 de maig de 2011

SANTA PACIÈNCIA

Si no fos perquè algú té paciència, 
s'acabaria el món
Josep Carner

Ho sento, no m'he pogut resistir a il·lustrar el post amb aquesta imatge plena de tendresa i gràcia innocent.  Jo sóc així de sensible, què voleu que us digui? 
Avui no estava previst fer un post. Una meravellosa conjunció -suposo que astral- ha fet que tingués una mica de temps per gaudir una mica de la vida i poder fer-vos cinc cèntims de com n'ha estat de profitosa la darrera part del cap de setmana i el matí d'avui. Res d'especial, no us penseu. Només és allò que em passa a vegades: de les coses petites i senzilles en trec el màxim fruit possible. 
Ahir al vespre, mentre baixava de la muntanya -aquesta vegada he avançat la tornada, avui tenia una reunió- pensava en què passaria si decidís fer caixa i marxar. Passa una cosa: quan estic a la muntanya no en marxaria. Potser són manies meves però sembla que fins i tot el meu cos s'oblida dels seus mals i funciona millor. Res, segurament no passaria res. Bé, sí que passaria: m'estalviaria el lamentable espectacle de veure com la societat -i especial alguns dels seus membres- cauen en la indignitat més absoluta. M'ho he de pensar seriosament això de "fer caixa i marxar". Potser la meva salut, les meves neurones i la imatge que tinc d'alguns elements -individus sense cap dignitat, productors compulsius de bava servil- quedarien salvaguardades.
Aquest matí m'he llevat d'hora i he assistit a la reunió que tenia amb aquells que m'aconsellen -crec que ja n'he parlat, de passada, en algun altre post- per veure si em decideixo a tirar endavant un tema que es va iniciar la tardor passada i que, si bé possiblement no em donarà cap benefici tangible (o sí), contribuirà a retratar, a demanar explicacions i a l'escarni públic dels orfes de dignitat. Després d'això: feina i més feina!
Aquests propers dies estaré força atabalat. Compromisos literaris adquirits -que, com sempre, acabaré complint en el termini establert-, compromisos familiars -que tinc moltes ganes de deixar satisfets i tancats- i compromisos laborals que -si em deixen- compliré. Abans de les vacances he de deixar moltes coses fetes i lligades. No em puc adormir, he de treure'm la son de les orelles i començar a tancar (i obrir) temes.
Aquest dimecres tinc un dinar. Em plau molt i pot ser molt divertit. De fet, pot ser im-pressionant (en dues paraules, com diu el Jesulín d'Ubrique). I és que la vida, a vegades, és justa, divertida -un pèl cruel- i ens dóna l'oportunitat de rescabalar-nos dels moments ingrats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada