dissabte, 3 de març de 2012

...OBSERVO L'ENTORN...

Malgrat pugui semblar una persona loquaç, sóc d'aquells que observo l'entorn i puc apreciar els canvis abans que es produeixin. Els petits tics són els que precedeixen a l'esdeveniment.
Hi ha esdeveniments que són inevitables i no cal fer cap esforç per evitar-los: seria una esforç completament estèril i gratuït. Sé que s'aproximen temps difícils i amb canvis de rumb, aparentment sense sentit, de personatges sense cap caràcter que defalleixen davant el primer obstacle important. Potser han descobert que els seus interessos no són compatibles amb els meus. Potser són com aquells soldats que només són valerosos en temps de pau. M'és igual! Tenir consciència i acceptació del final és el que fa que res importi. Per sort, darrera de l'aparent final sempre queda alguna cosa (amb el plus de llibertat que proporciona la invisibilitat de després del -pretés- final). D'altra banda, observar aquestes escenes d'inseguretat només pot portar a situacions còmiques -ho reconec, a vegades, provocades d'una manera una mica forçada- que deixen en evidència a aquests personatges. És interessant veure com alguns personatges són víctimes del seu propi comportament covard; com s'ofeguen amb la seva pròpia corda...
Avui he començat a adobar els arbres fruiters. Una mica d'adob per preparar el proper esclat floral garanteix un bon cicle de floració-fructificació. Francament, si comptés les hores que hi inverteixo, la fruita em costa a preu d'or. A canvi, em proporcionen una relaxació que em fa pensar i veure amb claredat la realitat que m'envolta. Són moments d'anàlisi i de previsió, d'estudiar la propera jugada i de de visualitzar el moviment de cada personatge en properes històries. També és cert que aquesta fruita no té res a veure -ni amb frescor, ni amb sabor-  amb la de la botiga, això sí! Malgrat aquesta propera setmana sembla que baixaran les temperatures -els homes del temps tenen la fotuda mania d'alegrar-se'n cada vegada que hi ha alguna cosa que pertorba la tranquil·litat meteorològica-, he decidit posar una altra vegada tot l'equipament d'estiu -gandules, cadires de jardí, taula, etc...- que deixo guardat durant els mesos d'hivern. Tinc ganes de bon temps!!!
Ahir a la tarda vaig parlar amb un amic que normalment treballa lluny. A mida que passa el temps veig amb més claredat que queden poques coses autèntiques -com l'amistat d'ell- en mig d'un mar d'hipòcrita complaença. Fa un parell de mesos li vaig fer un encàrrec i ahir me'l va portar. Només vull tornar a tenir el control de tot plegat i poder donar resposta adequada a circumstàncies excepcionals. No hi ha res com sentir la seguretat de saber-te senyor del teu propi destí!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada