Hi ha un expressió que sempre m'ha agradat: "S'assemblen com un ou a una castanya". Evidentment, no hi ha cap similitud entre ambdós referències. L'avantatja -per alguns un problema- d'haver viscut fora de la Secta -de la Fireta, de la Germandat del Kumbaià- és que tens punts de comparació i referències per recolzar les teves afirmacions. També et pots permetre el luxe de no mirar cap un altre costat -i obviar les genialitats d'algun il·luminat- i de no fer veure que no has sentit segons quines coses, obviant el discurs servil i porugament contradictori. Posar en evidència les incoherències, les contradiccions, no ha de ser considerat cap apte vexatori: només és una constatació de la trista realitat i la certificació de que els cridats -segons la seva hipòcrita i falsa percepció del món- a dirigir els designis de tots plegat, són una autèntics venedors de fum que canvien d'opinió -també per poruga i complaent ignorància- amb la mateixa facilitat que canvia la direcció del vent.
Fa una estona -un parell d'hores- que he arribat a casa -després d'un potent festival- i ja he tingut oportunitat de fer comparatives: món del passat Vs. món present. Conclusió: trist, tot plegat molt trist! De la certesa a la incertesa; de la coherència a la incoherència; del manteniment de decisions al canvi constant (per diversos motius, tots patètics)... i així fins al paroxisme.
La nit? FANTÀSTICA!!!! No calen més qualificatius. Ha tingut tots els ingredients per ser recordada (i, a ser possible, reeditada). Fins i tot han vingut un parell d'amics expressament de Madrid per aquest festival. Això ja és significatiu! Ara em queda passar el matí, dinar i, segons com se'm giri el cervell, escapar-me a l'oasi. Potser aquell serà el millor lloc per descansar i intentar no donar massa importància a les misèries del kumbaianisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada