dijous, 15 de novembre de 2012

VIATGE EN EL TEMPS

Em falten tres hores i mitja per entrar en una altra dimensió, en un altre temps -no sé si millor o pitjor, però segurament més feliç- i en un món paral·lel.
No, no m'he tornat boig -no em cal, ja fa temps que n'estic (segons alguns)- i tampoc m'estic quedant amb el personal. M'explicaré: avui és un d'aquells dies -nits- en les què em sento un privilegiat per poder comptar amb l'amistat -subratllo això d'amistat i ho escric amb lletres majúscules- d'uns bojos similars a mi, que són simples i purs de sentiment. Aquesta nit, uns quants d'aquests bojos ens ajuntem per sopar -i lo que surja- i pot passar qualsevol cosa. 
Quina sensació més gratificant és la de poder dir el que penses, sense esperar que algú ho utilitzi al cap d'unes setmanes; quina satisfacció quan una paraula significa el que significa i no has d'anar traduint el seu significat segons qui la pronuncia, tot sabent que, qui la diu, la mantindrà on sigui, quan sigui i davant qui sigui!
Poder parlar cada cosa amb qui toca, sense esperar que el que està assegut el segon de l'esquerra et digui el que et voldria dir el que tens assegut tres cadires més enllà i que no té prou c..... per dir-t'ho. Mirades que diuen el que volen dir i no poden tenir cap altra interpretació; poder demanar un favor sense esperar que et demanin res a canvi; que un sigui un i que un no sigui un no (i que ningú s'emprenyi per sentir una o altra resposta, totalment sincera).
Doncs aquest és el meu món -no el present: és el passat- i mai hi renunciaré. De fet, tampoc podria renunciar-hi.

2 comentaris:

  1. Doncs això, que aquesta felicitat et duri, almenys, tota la nit.

    Una aferradeta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Ha durat -almenys- fins fa una estona. Acabo de tornar a casa.
      Uns bessets festivalers!!!!

      Elimina