diumenge, 25 de novembre de 2012

QUAN TOT S'ACABI.

Avui, diuen, toca votar. Faré una traducció ràpida: avui toca legitimar a la Casta per tal que pugui decidir com ens arruïna la vida. La campanya electoral ha sigut d'un patetisme extrem i no ha servit per altra cosa que fer evident -una vegada més- que la Casta té els seus interessos, unes vergonyes mal amagades -encara no dominen gaire el tema de la omertà i, de tant en tant els creix algun nan- i un clar distanciament amb la resta de la societat. 
El més interessant de totes les votacions sempre esdevé després de conèixer els resultats. Em produeix vergonya aliena -i un fàstic indescriptible- veure com totes les variants de la Casta -obtinguin els resultats que siguin- sempre diuen estar satisfets de com els ha anat la fira. Aquell també és el moment dels que esperen treure profit dels canvis de cadira que, inevitablement, sempre es produeixen després d'unes eleccions. Són els que tenen aspiracions. Tradueixo: són els que, en circumstàncies normals i en un entorn diferent, mai arribarien enlloc -la majoria són autèntics incompetents incapaços de prendre cap decisió de certa rellevància- i que s'han de recolzar en l'amiguisme -realment no hi ha amics a la Casta- d'algun membre de la Casta per treure una mica el cap. Alguns ja fa dies que maniobren -bé, no deixen mai de fer-ho, però ara ho fan amb més intensitat- i que es venen (en alguns casos, cosa força difícil).
El que més m'agrada d'aquests elements és que quan no estan cridats per la Glòria, ho atribueixen sempre a circumstàncies alienes (qüestions polítiques, guerres internes de la Casta...) i mai a la incompetència que els adorna i de la que en fan pública exhibició, constantment. Aquí és quan comencen a criticar -en privat, com si no se sabés tot- a la pròpia Casta. Tradueixo: per a ells, la Casta és bona o dolenta en funció de si els consideren o no aptes per algun lloc de responsabilitat (jo diria d'irresponsabilitat). Quina tristesa més gran!!!!
I així funcionen les coses. Potser algú -en un excés d'il·lusió-  es creu que alguna cosa canviarà??? De veritat algú pot pensar que deixaran d'enfonsar-nos en la més profunda ruïna, mentre ells continuen vivint de la sopa boba, que paguem tots? N'hi ha algun d'aquests de la Casta que passi penúries econòmiques o que estigui a punt de ser desnonat? Fa molt de temps que he arribat a una greu conclusió: el problema no és qui governa -tots formen part de la mateixa Casta-; l'autèntic problema és la perversió -generada, consentida i potenciada per la Casta- d'un sistema que sustenta aquesta organització social i política, permetent que degeneri en la situació caòtica, corrupta i neofeudal que tenim ara.

4 comentaris:

  1. plas...plas...plas...plas...plas...plas...plas...plas!
    Per si hi ha algú que ho dubti, encara.

    Que passis un bon diumenge, malgrat tot!
    Bessets assolellats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      A hores d'ara, ja ningú ho pot dubtar: ho fan tan obertament, producte de la prepotència que porta annexa el sentir-se intocables, que és del tot evident per tothom.
      Bon diumenge, guapetona!
      Bessets radiants!!!!

      Elimina
  2. doncs no estic massa d'acord amb el que dius.
    Avui escollim llibertat o presó.És així de fàcil^-^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria,
      Jo no ho veig així. Francament, no crec amb els polítics.
      Un petonàs!!!

      Elimina