dijous, 22 de novembre del 2012

ESPIRALS

Havia escrit un altre post (més picant, amb més referències a la vida sexual dels ficus), però he decidit no publicar-lo. Francament -com em consta utilitzar aquesta paraula!-, tampoc aconseguiria que res canviés i ja m'importa ben poc tot plegat (més o menys com a la mitjana).
Aquesta setmana estic molt embolicat en temes literaris -m'ha arribat una tramesa de relats per valorar, he de presentar-ne dos aquest dissabte... i altres coses- i m'estic centrant en aquestes coses.
Les darreres activitats post-oasi esdevenen espirals que han modificat el seu centre d'interès. Al final, què queda? Res, no queda res! Només queda la remor de veus porugues, de rostres amb els ulls -voluntàriament- tapats, que continuen reclamant tracte d'aristòcrata... i que no s'ho poden permetre! Quins farts de riure i quin gaudi més extrem veure com no minva la capacitat de genuflexió. Ans al contrari: es substitueix capacitat de resposta -ara i futurament impossible (més en aquest termes de grandeur, totalment fora de lloc)-, per indigna genuflexió. S'acosten èpoques interessants i altament hilarants. Per si de cas, vaig prenent nota de tot plegat. Potser, en un futur, en sortirà un bon llibre que expliqui com eren les coses i perquè hem arribat al cap del carrer.
Llegeixo uns quants relats i començo a anotar coses (negatives i positives) al marge -sempre utilitzo la dualitat vermell/verd- del text. N'hi ha de força bons... i de patètics, però hi ha una cosa indiscutible: fins i tot els més patètics tenen un punt de creativitat. Aquests, els que semblen infumables, poden ser la base -ben reescrits, fins a no semblar-se a l'original- de magnífiques histories. Fa anys, vaig descobrir que res és absolutament meravellós i tampoc és absolutament detestable. Tot és una eterna barreja de positivitat i negativitat. És la proporció d'ambdues la que constitueix l'essència de les coses i la que l'ubica en el lloc exacte de la personalíssima escala de valors de cadascú. Darrerament, la proporció de negativitat present ha crescut exponencialment. Això és el més trist...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada