diumenge, 4 de novembre de 2012

UN PLAER!

Darrerament no surto gaire. No en tinc gaires ganes i tampoc sé com adaptar-me a les noves formes de diversió de les noves generacions. Bé, ara ja sí...
Ahir, vaig fer una excepció i vaig sortir a la nit. Havia rebut la trucada d'un amic de fa anys que, malgrat ell no m'ho va dir, estava tan avorrit com jo. Sortir a compartir l'avorriment és una manera ben patètica de passar les hores i així fou fins que -ja en el local en el que ens havíem de divertir- algú em tocà l'espatlla i em digué:
- Hola. Em dic Marga. Tu ets el xxxxx, l'amic de la Sònia i la Sílvia, oi? -em digué una noieta d'uns 23 anys, força espavilada i que em feu patxoca des d'aquell mateix instant.
- Sí, sóc jo! Ens coneixíem? -vaig respondre amb un cert to displicent. En aquell moment, el meu amic va desaparèixer discretament, com ho fan els bons amics.
- Tu a mi no, però jo a tu sí. Un plaer! -replicà, fent-me dos petons mal dirigits voluntàriament.
- Ah... i de què em coneixes?  
- La Sònia i la Sílvia són amigues meves i hem parlat de tu alguna vegada. Escrius, oi?
- Sí, alguna cosa escric -respongué tot mirant uns ulls que no estaven en absolut interessats per les meves arts literàries.
- També m'han parlat d'altres habilitats teves... -digué, posant-se a riure maliciosament.
- D'acord. Ja sé per on vas. I per quina de les meves suposades habilitats estàs més interessada tu?
.............................
Bé, obviaré una conversa que tenia un nul nivell intel·lectual i cap alternativa de finalitzar d'una altra manera que fent honor a allò de "Un plaer". El que més em sobta és la completa desinhibició d'aquesta tal Marga i una absoluta claredat de mires que transformà -en un temps rècord, com si tingués pressa per viure- en proposta directa i xut a barraca. Algú s'imagina què dirien si la iniciativa hagués estat meva? Potser és que l'edat no perdona i tinc una mentalitat una mica antiquada. Potser serà això...
Demà dilluns. Nova setmana i cap propòsit que no sigui congratular-me del final d'una història que pot ser el principi d'una altra força interessant. Fa temps vaig escriure un -patètic i lamentable- relat que vaig titular "Mister Potato a la fregidora". Estalviaré a la concurrència el relat i explicació d'una trama infame. El cas és que he fet propòsit de reformar i reescriure aquest relat. Que no en tinc cap necessitat? Sí, ja ho sé! El cas és que n'he acabat un de molt divertit -protagonitzat per l'Evarist- i vull aprofitar alguna situació de l'altre relat i fer-ne un mix. Veurem què en surt!
Aquesta propera setmana pot ser tremenda: demà tinc pinyoleg (malgrat tenir hora, sempre acabo esperant-me indefinidament), dimarts visita a la metgessa (més esperes infructuoses i estèrils), dimecres tinc la tarde ocupada en coses surrealistes (o no!), dijous he quedat per dinar amb una amiga (i editora) i divendres... divendres pot ser el súmmum! Divendres tinc aquelarre d'encefalogrames plans (afortunadament, no tots). Obviaré donar més explicacions. Sort que comença el cap de setmana i podré recuperar-me de l'esforç d'intentar fer entendre conceptes tremendament senzills a ments preclares però incapaces de retenir -talment fossin peixos- cap directriu, per simple i senzilla que sigui. Per cert, l'altre dia em van explicar que els peixos que tenim als nostres aquaris i peixeres són incapaços de recordar res, fins i tot la darrera vegada que han menjat. Si els donem menjar cada cinc minuts, aniran menjant fins esclatar.
I així s'acaba el cap de setmana: tranquil, amb la consciència tranquil·la i amb la satisfacció d'haver donat compliment al que semblava ser un desig -momentani i encuriosit per referències- d'una noia: Un plaer!

4 comentaris:

  1. Suposo que per ser així de clara i directe t'has de sentir molt segura de tu mateixa...
    Q passis una bona setmana!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      Doncs no et pensis... Jo crec que és més un tema de mentalitat, de no donar importància a les coses... Sincerament, no ho sé!
      Petons i bona setmana!

      Elimina
  2. Jo crec que era una noia pràctica, de fet hi ha moltes persones que surten amb aquest objectiu i que donen tantes voltes al tema que acaben perden-se a mig camí. Tens una setmana atapeïda... tot i que no se't veu gaire engrescat segur que serà bona i en sabràs treure el toc particular que sempre trobes en totes les situacions. Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapa!!!
      Sí, hi ha d'haver de tot i força!
      De moment, sembla que me'n surto prou bé. Em pensava que encara aniria més de cul.
      Ara em queden un parell de coses... i ja tinc feta la setmana!.
      Molts petonets.

      Elimina