dilluns, 11 de maig de 2009

ÀNIMES BESSONES.

Fray Luis de León ( Belmonte, Conca - Madrigal de las Altas Torres, Àvila, 1591) va ser un escriptor del Renaixement espanyol dedicat principalment a la poesia religiosa. Cap a 1541 o 1542 Luis ingressa en l'orde dels agustins, i es doctorarà més tard en teologia. Entre els seus professors van estar Melchor Cano i Domingo de Soto. En 1561 competeix per una càtedra vacant de teologia a Salamanca, guanyant el posat al desplegar el seu enorme talent. Va ensenyar filologia a la universitat de Salamanca, on va ser acusat per traduir la Bíblia. Al març de 1572 va ser detingut per la Inquisició i empresonat a Valladolid. Els principals càrrecs que es tenien contra ell tenien a veure amb la seva predilecció per la Bíblia en hebreu en compte de la Vulgata i amb la traducció castellana que havia realitzat del Cantar de los Cantares. Durant cinc anys, fray Luis roman empresonat sense conèixer a penes les causes del seu tancament. Allí escriurà alguns poemes famosos, com el que comença així:

Aquí la envidia y la mentira
me tuvieron encerrado.
Dichoso el humilde estado
del sabio que se retira
de aqueste mundo malvado,
y con pobre mesa y casa
en el campo deleitoso
con sólo Dios se compasa,
y a solas su vida pasa,
ni envidiado ni envidioso.

En 1576 surt lliure del procés i pronunciarà a la seva volta a la càtedra de Salamanca la famosa frase de "Decíamos ayer...", que indica el seu triomf sobre els enemics. Predominen els temes ascètics, en una lloança cap a la solitud i el recés fora del món que permet elevar l'ànima. Molts poemes es dediquen als tòpics del beatus ille o el locus amoenus, on la natura apareix com la salvació per a la persona que viu a ciutat. Apareixen elements de la mitologia grecollatina cristianitzats i personatges bíblics tractats com a déus pagans.
Usa la mètrica clàssica d'inspiració italiana, especialment la estrofa de la lira (inspirant-se en les Odes d'Horaci). També va escriure La perfecta casada, un manual en prosa sobre el paper de la dona al matrimoni, de gran èxit a la seva època.

Si, i no peco de manca d'humilitat. No vull comparar-me amb ell literàriament. No m'hi atreviria ni la comparació s'aguantaria. Només, per aquells lectors que siguin una mica espavilats, trobeu les set coincidències (que no diferències). Estic buscant aquest manual, "La perfecta casada", per regalar-l'hi a una amiga meva (amb tota la meva estimació, és clar).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada