dijous, 7 de maig del 2009

LA NENA DE LES PEDRES.

Hola guapetona, ahir vas llegir el meu bloc i em vas dir que t'encantava i que vaig complir la meva promesa de fer menció de la teva existència. Com que veig que t'ha agradat, o almenys això m'has dit amb un rictus d'insatisfacció per la brevetat de l'esment, he decidit fer un article només per a tu.
Ja et vaig dir que seria una petita descripció personal, obviant el teu nom...naturalment. Vaig prendre uns petits apunts a la meva llibreta negra, aquella que tant et va "flipar" i de la que dius que ha d'amagar molts secrets. Aquí ho tens:

S'ha tret les ulleres i, darrera aquells vidres, m'ha descobert uns ulls marrons i una mirada amable. Et mira al sempre als ulls, com jo sempre prefereixo, i tens la sensació de ser escrutat d'una manera fina i seductora. No ho pretén. Només pretén mirar-te, simplement això. A vegades, per pura incomoditat, baixes la mirada fins els seus llavis i descobreixes uns apèndix petits però molsuts, molt ben perfilats. Quan parla, els entreobre i et descobreix una renglera quasi perfecte de dentetes blanques com no n'havia vist mai.
Té la pell blanca i fina, talment la de la Cleopatra. És jove, massa jove, però parla amb saviesa i com si la seva experiència de la vida fos il·limitada. Parla amb dolçor i, entre la seva frase "mare meva!" encadena frases molt assenyades. Mai diu cap exabrupte, que li faci perdre la calma i la serenor.
El seu cos és fort, avesat en l'esforç de les sortides al camp per recollir pedres. No us ho havia dit però estudia geologia (d'aquí el nom de "nena de les pedres"). No porta complements innecessaris. Torna a somriure amb aquells llavis petitons i et desarma. En aquell mateix moment, la mirada se l'il·lumina una vegada més regalant el plaer de la placidesa.
Arribo a la meva parada i voldria continuar per tal de gaudir de la seva simpatia i de la seva bondat. Continua així, guapetona, no creixis ni agafis els hàbits de la gent perversa. Demà ens tornarem a veure. Fins demà.

1 comentari:

  1. Hola. Sóc jo. Ja t'ho vaig dir ahir, em va agradar el teu comentari, però això ja és massa!. Has complert la teva paraula!. Estic molt cofoia de ser la prota d'un escrit teu. Ja parlarem i et donaré les gracies personalment. M'he llegit uns quants escrits més i em sembles genials.
    Un petó.

    ResponElimina