dilluns, 4 de maig del 2009

UN ALTRE DIA..... PERDUT!!!!

Un altre dia perdut. Amb molta son i pensant en tu. T'imagino i no et visualitzo. La mala vida em fa perdre la noció del temps i de l'espai. A un quart de sis, de peus a terra. Dutxa ràpida, afaitada veloç i perillosa amb navalla brillant i esmolada. Pols ferm però cansat de la mala nit. Ulleres i bosses sota els ulls. No vull anar a treballar, però hi vaig, a corre-cuita.
Cafetera de sis tasses, en dos glops coll avall. Dos cigarrets, un encés amb l'altre. Un tren que no espera a ningú i que, darrerament, sembla voler batre el rècord de puntualitat. Dos quarts de set i mirades cansades. Ningú parla, només una mirada furtiva em diu que ella està allà. La nena de les pedres (més de dues). M'hi acosto i ens posem a parlar, com cada matí (o matinada). Trajecte curt però d'agradable conversa. Hi ha dies que no tenim èsma ni de parlar. Llavors, nomes ens mirem. Li miro el fons dels ulls, com buscant-hi una senyal o una espurna que mai arriba. Ella s'acomiada i jo sóc el que baixo del tren. Camino, com un autòmat, sense pensar en res ni en ningú. Les set. Primera trucada. Ja hi tornem a ser. Treballant, que el treball, diuen, dignifica.
No penso ni avorrir-vos amb la meva feina. Tren de tornada. A casa, pastel nostre de cada dia. Ja no m'impressiona ni em produeix cap emoció. És el que hi ha i no ho he triat jo. Dinar. Un quart de cinc. Primera connexió amb la xarxa. Res que valgui la pena. Correus.......mil. Eliminar, eliminar, eliminar.... En contesto tres. Continuo... eliminar, eliminar, eliminar.....
Gran moment: comentaris al bloc. La vida és bella i em consta que la nit anterior (ells i ella, en qui, sembla ser, s'ha enquistat un caràcter esquerp i agre) van llegir les històries que em passen pel cap, aquest cap cada vegada més mal moblat. Reflexiono un moment i esborraria tot el que he escrit la nit anterior. No... són fills meus!. Com tots!. Miro el rellotge i penso en el poc temps que em queda per poder fer alguna cosa interessant i que justifiqui seguir respirant. De sobte, entro a Google i busco "Carlos Jesús". You Tube, dos vídeos. Els miro i em recorden vells temps. Potser algun dia també jo tindré que discernir entre diverses personalitats.
Avui vull anar a dormir d'hora. No sé si serà possible... algú em reclama pel MSN. Vol parlar una estona amb mi. Posem la webcam i ens veiem les cares. Riem i ens expliquem quan desgraciats som i què bé que ens ho passem, malgrat tot. És la vida i no hem triat com es portaria amb nosaltres. Només la vivim, el millor que sabem i que ens deixen. Demà serà un altre dia.
Avui ha estat un altre dia perdut... o guanyat per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada