diumenge, 31 de maig de 2009

CONVERSA AMB UN AMIC.

Benvolgut amic (no estic cabrejat,malgrat els meus correus, quan estic cabrejat, els comenci així),
No he fet aquest article fins pensar-m'ho bé. Com tu comprendràs, he de ser prudent i només puc esmentar coses que només nosaltres dos coneixem. Mira, l'altre dia vas aconseguir de mi un acte de sinceritat inusual. El que et vaig explicar només ho saps tu, només tu. Durant aquest temps m'has fet sentir orgullós de tenir-te com amic. L'altre dia et vaig veure molt "tocat" i et vaig voler demostrar que n'hi ha que tenim molts motius per estar "tocats" i amb molta més raó.
Em va saber molt de greu provocar les teves llàgrimes. Molt... Però crec que ja tens una edat i, desprès d'analitzar la nostra relació d'amistat, crec que em consideraves "el teu germà gran". Vaig interpretar-ho així. Jo necessitava fer partícip d'un gran secret a una persona a la que apreciés i, aquell dia, m'havia fallat un altre amic. Coincidia que a tu també t'havien fallat... ja n'aprendràs.... o no, com jo. Era una cosa molt greu i la tenia que explicar a algú. Ara només ho saps tu. Com tu comprendràs, això, vistes les circumstàncies familiars, no ho podia saber ningú més, no puc afegir més llenya al foc.
Ara riuràs, però el teu "germà gran" està escoltant una "mariconada". Estic escoltant Eros Ramazzotti. Coses de l'edat... ja saps... em faig gran, encara que a vegades no ho sembli i tingui el comportament d'un adolescent.
Només volia dir-te que no mereixo les teves llàgrimes, la vida és dura xaval!!!. Llarga i dura... xu.... la vida!!!. No pateixis, jo estic preparat. Ja et vaig dir que et miressis els darrers articles d'aquest bloc. Vull dir-te que, per a mi, ha estat un privilegi haver-te conegut, que la meva confiança en la condició humana s'ha vist reforçada. Jo ja havia perdut la confiança en aquells que es diuen amics i que només fan servir aquesta amistat per cobrir-se les espatlles i per intentar treure'm informació (animalillos!!!!). Ja fa temps que t'expresso els meus dubtes sobre tot plegat.
Perdona ara toca aquest whisky que tant et va flipar. Ho sento, només em queda mitja ampolla i la liquidaré aquesta tarda.
Val, ja està. Ara estic amb el gotet del Glenfarclas i amb un Cohiba d'aquests que mai pots acabar. Saps que? Tot m'importa una p.... Però crec que tu ara ja saps per quin motiu...
Només et demano una cosa: fes com si mai no t'hagués explicat res. Allò de l'altre dia va ser una debilitat humana i jo no espero de tu res més que amistat. No vull pena, ni compassió, ni res semblant. Repassa els meus articles al bloc i veuràs que he donat suficients motius per tal que un amic cantés allò de "Yo no le temo a la muerte porque....."
En fi, xaval, dont't cry for my mariconcete... Ja saps, i t'ho he dit més d'una vegada, si em necessites, aquí em tens.... un dia hem de parlar, sense presses, de tot plegat. Tu diràs quan.
Un amic.

1 comentari:

  1. Només faltaria que m'haguessis d'animar tu, amic meu. L'altre dia estava molt tocat, molt... i malgrat et sembli mentida poques vegades he plorat de veritat. Però per mi va ser un honor poder-ho fer amb el meu colega, el meu millor amic i la persona més gran que he tingut el plaer de conèixer.
    Per molts cops que ens doni la vida el més important és saber que mai cauràs sol. Sempre i per sempre estaré amb tu, amic. I que sàpigues que no és per pena (poc em coneixeries si ho pensessis) perquè fa molt temps que penso així.

    "Ánimo chavalote, que aun nos queda mucha guerra que dar".

    ResponElimina