divendres, 8 de maig de 2009

QUÈ EM PASSA DOCTOR?



Què em passa doctor? Una meravellosa pel·lícula de l'any 1972. Director: Peter Bogdanovich
Intèrprets: Ryan O’Neal, Barbra Streisand, Madeline Khan, Kenneth Mars.
Rèplica a l'amic Tapes. Et pensaves que no ho faria? Encara no em coneixes prou.... Conservaré el motiu de visita al metge i un parell d'elements més per tal que el teu article i el meu tinguin algunes coses en comú i no puguis dir que utilitzo la meva experiència per deixar-te malament. Ja em diràs que et sembla aquest petit relat...

Un dia, una noia, es trobava molt angoixada. Tenia mil pensaments al cap (de fet, només existien al seu cap). Mil problemes, mil situacions no solucionades i no tancades de forma satisfactòria. Va pensar que era prudent posar-se en mans d'un especialista i va concertar una visita amb una professional que coneixia un amic, que hi mantenia una relació professional.
En arribar el dia de la visita mèdica, es va presentar tota compungida, havia estat tota la nit anterior sense dormir (es va fer un fart de fer sudokus) i la seva cara tenia el cansament marcat. També va pensar en pelar cebes per tal de tenir els ulls vermells i la llàgrima fàcil. Va entrar a la consulta i va seure en una cadira de la sala d'espera. No sabia si la vestimenta que s'havia posat aquell dia s'hi adeia gaire amb aquella situació. Per un moment havia pensat en posar-se tota de negre en un intent de remarcar, encara més, l'angoixa que l'oprimia des dels orígens dels temps. Els seus pensaments no eren allà, pensava amb quin dels seus "problemes" havia quedat aquell dia i com li agradaven les coses a aquest "problema". Un dels seus problemes principals era l'esforç mental que havia de fer per tal de recordar cadascuna de les peculiaritats dels seus "problemes".
Finalment, la van cridar per entrar a la consulta. Li va donar la mà a l'especialista, va seure's i van començar a parlar:
-Bon dia, pel que veig a l'expedient, el motiu de la seva visita és l'angoixa. - Va dir-li l'especialista-.
- Si, deixi'm que l'hi expliqui. Jo tinc un estat d'angoixa des dels principis dels temps. Faig vida normal, això si. Surto a dinar, a sopar (amb final feliç i no sempre amb qui tocaria). Em passo el dia rient però....
- Digui, digui...
- Doncs miri, el problema és el següent: cada dia, des de fa molts mesos, baixo caminant per Les Rambles i veig un noi que fa d'estàtua, és un diable amb cua i tot, i em fa angoixar molt veure com fa el seu paper. Cada vegada que el veig m'entra una angoixa que em fa perdre el sentit. Inclús els dies que descansa, passo pel lloc i m'imagino que està allà i m'angoixo encara més. Penso on pot ser i si gaudeix de la vida sense angoixes (cosa que seria imperdonable, estant jo tant angoixada).
- I vostè ha de veure'l necessàriament? Ha de passar pel davant d'ell?
- No, de fet em desvio cinc carrers per tal de veure'l. Vull comprovar que continua fent coses que m'angoixen. Però em fa mal, molt mal.... pobre de mi, no sé com acabaré. Miri com ploro!, miri...!
- Escolti... com li diria? Miri, no ha pensat en obviar-lo, que, segurament, és el que desitja ell? No ha pensat en dedicar la seva vida i els seus pensaments a altres coses? A coses més plaents, vull dir. Si no té cap necessitat de veure'l i vostè continua desviant-se cinc carrers... potser qui fa malament les coses és vostè. Aquesta persona només exerceix un dret, en aquest cas a treballar i a expressar lliurement la seva creativitat artística.
- Però a mi em fa mal. M'angoixa molt aquesta situació... ja torno a tenir ganes de plorar....
- Alguna vegada li ha dit alguna cosa aquest noi a vostè, quan passa?
- No. Només una vegada, al principi, li vaig dir "bon dia" i ell em va contestar amb un altre "bon dia", però fa molts mesos que no em diu res, ni em mira. Mira a un punt perdut de l'horitzó. De fet, baixo caminant per Les Rambles i, quan arribo on és ell, m'amago i ell no em pot veure. Però ell continua fent de diable (amb cua i tot).
- Miri senyora... no ha valorat la possibilitat de pensar que a aquest noi vostè l'importa ben poc i que només es dedica a fer una activitat que no molesta a ningú i que no la fa en exclusiva per a vostè.? La fa, simplement, perquè li ve de gust fer-la. I si mira a l'horitzó és per fer bé l'estàtua....
- Ja... miri, ja veig que vostè no m'entén. Deu ser que aquesta hi manté relacions amb aquest noi (o estan conxavats) i, per això, el defensa -va pensar ella, sempre creient que la resta del món té els mateixos defectes i virtuts que ella.
- No li puc fer res jo per treure-li aquesta angoixa. El primer que hauria de fer vostè és no provocar aquesta situació per tal de veure una cosa que no li agrada, inclosos festius. Encara més si, com em diu, ha de desviar-se cinc carrers per veure-ho.
- Però em pot fer un informe dient que aquest noi em fa patir una angoixa insuportable?. Aniré a la Guàrdia Urbana i faré que li retirin la llicència per treballar d'estàtua a Les Rambles.
- Això no ho puc fer, però li receptaré dues caixes de supositoris (ja els hi poso extra-grans) i pot agafar dos caramels de menta de la tauleta que hi ha a recepció. La seva "malaltia" no té res a veure amb l'activitat d'aquest noi. La seva malaltia persistirà mentre es cregui que és el centre de l'univers i que tothom ho fa tot pensant en vostè. Potser hauríem de fer més sessions i localitzar quins són els problemes reals que l'angoixen tant.
Es va acomiadar de la professional i va sortir de la consulta. Va fer una trucada per tal que la recollissin en cotxe. Havia trucat a un dels seus "problemes". D'allà anaven a un hotelet a revolcar-se una estona. Mentre baixava les escales intentava recordar de quina manera li agradava revolcar-se a aquest "problema", no fos cas que es confongués de "problema" i detectés que n'hi havien més de "problemes". A la tarda havia quedat amb un altre dels seus "problemes".... però ella continuava angoixada pel noi que feia d'estàtua a Les rambles i pensava en veure'l el dia següent i comprovar que continuava fent allò que tant l'angoixava.
Què n'era de dolent i malvat aquell noi!!!.

Vinga Tapes, supera-ho....


2 comentaris:

  1. Plas,plas,plas (aplaudiments).
    Ets el millor. Jugues amb avantatja, això si, però no et vull treure merit a la teva inventiva. Com ho fas per inventar-te tantes coses en tan poc temps?
    El personatge l'has fet una mica neurastènic, no?. T'imagines que a la vida real existís? Bé, suposo que si que n'hi ha de gent així...
    Si puc i tinc temps, aquest cap de setmana et faré una nova proposta. I aquest cop, et guanyaré.

    ResponElimina
  2. Hòstia tio!
    la teva protagonista està com una puta cabra. Té molts collons això de dir que la culpa dels teus mals és d'algú que no et fa cas i que passa de tu. Potser el problema d'aquest personatge és, precisament, que no li fa cas qui voldria que n'hi fes. O potser és que te un gran cacau mental amb la seva resta de "problemes" com dius tu. Molt bo tio, molt bo!. M'he mirat el bloc del Tapes i encara n'ha d'aprendre una mica per posar-se al teu nivell. Jo també, tot sigui dit.
    Fins aviat.

    ResponElimina