DEMÀ PARLEM.

No tinc massa temps -avui toca sessió de lolites-, però no volia deixar escapar l'oportunitat de rendir homenatge a dos espècimens dignes d'estudi. Un dels espècimens és la cosina-germana de la Pantoja de Puerto Rico -videre imatge- tot un retrat fefaent que, no sé per quin motiu, relaciono amb una persona determinada. Res a dir, tots som com som, però no em direu que no és desagradable!!!! Per l'amor de Déu!!!! Estic segur que si li veiéssim l'esquena, podríem comprovar que podem fer-li unes trenes amb aquesta mata de pèl que l'adorna. 

Un dels altres espècimens és aquell que, conscient de la seva incapacitat, de la seva inoperància, de que és víctima -autoproclamada i autoprovocada- de l'escarni del la resta de la humanitat, et diu "Demà parlem" invocant i atenent a l'esperança de que les coses canviaran per art de màgia d'un dia per a l'altre. Potser la inutilitat manifesta, la inoperància i la tonteria supina s'arreglen -o es curen, jo crec que ja és patològic- per voluntat de la Divina Providència? No, és evident que no. No cal posposar una nova posada en evidència de les limitacions que ens adornen a cadascú. 

El més trist no és tenir limitacions -tots els humans en tenim i només podem intentar minimitzar-les-, el més trist és negar que les tenim i intentar fer-nos passar per éssers perfectes, impol·luts i tocats per la Gràcia de la Puresa Divina. No, amics meus, no és això. Tots som imperfectes i qui s'ofengui per ser-ho té un greu problema. El problema s'agreuja si relaciona estatus (social, laboral, etc) amb grau de perfecció i intel·ligència. Intentar relacionar aquestes dues dades és com comparar un ou amb una castanya: No tenen res a veure. És més: M'atreviria a dir que són inversament proporcionals. La resta és literatura pura. 

Doncs bé, demà parlem. O no, a mi m'importa ben poc. Ara ja he tastat les mels de la ignorància, aquestes que ens autoritzen a ser feliços. Si no tenim -o ens deixen tenir- consciència d'un problema, no ens hem de preocupar per solucionar-lo. És així de senzill. Gràcies, gràcies per deixar-me viure en la ignorància i ser feliç. 

A vegades, tots tenim la sensació d'haver-nos equivocat de bàndol. Però, de moment, només és això: Una sensació...