dissabte, 4 de setembre de 2010

REORGANITZANT-ME

Aquest darrers dies he fet allò que deia en el meu últim post: He descansat fins i tot de mi mateix. Des del diumenge no he escrit res, ni al bloc. Necessitava estar un moment "a soles" amb mi i amb els meu pensaments. Malgrat als ulls dels profans he continuat fent la meva vida normal -bé, alguna sí que m'ho ha notat-, aquests dies han estat molt durs anímicament. Hi ha coses que et "toquen" molt i aquesta darrera setmana va començar amb coses d'aquestes. 
La vida és canvi continu i inconstant. Per sort, ja estic acostumat a aquest Dragon Khan i tinc la capacitat de minimitzar-ne els efectes en la meva vida diària. Només petites coses, petits detalls -que passen desapercebuts per la "vil canalla"- són els que fan evident aquest "malestar anímic i emocional" que arrossego.
Escolto alguna cançó i continuo pensant en si, tot plegat, val la pena o no. És de matinada -no ho havia dit- i valoro la possibilitat d'abandonar-me. Em queda un "llevar-me d'hora", un esmorzar i escoltar -no suportar o aguantar- dos o tres gilipollades per tornar a agafar les vacances. Aquest any ja tinc coberta la meva quota de gilipollades i, per tant, ja no en penso aguantar més. Qui vulgui, que les aguanti, jo ja no. Ara escolto coses com aquesta en un intent de relaxar i netejar la meva ment. Seria massa fàcil tirar pel carrer del mig i entrar en confrontació directa amb el "cobridor de travelos". Aquest és un nou personatge amb el que mantinc una "disputa" conceptual, però amb que crec hauré de "solucionar" les diferències per camins indirectes.
La meva capacitat de sorpresa es veu superada cada dia que passa. Veig com les coses evidents i senzilles es tornen armes llancívoles en benefici d'interessos particulars i en lluites de poder en les que ni mai he entrat, ni vull entrar. Suposo que tot és una qüestió de temps, tot depèn del temps que dura l'agonia per calibrar el nivell de mesquinesa dels personatges de l'auca. Sempre ho han sigut de mesquins, però ara ja són mesquins desesperats que es matarien entre ells per tal de continuar medrant. La por i l'esperit de supervivència torna alguns personatges molt perillosos. Davant d'això només cal ser-ho més que ells i caminar amb peus de plom.
Ho deixo, demà -d'aquí una estona, després d'unes hores de son- més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada