dissabte, 25 de setembre de 2010

MARGARITA SE LLAMA MI AMOR

No, que ningú vulgui veure o entendre coses que no són! Que ningú es posi nerviós/a. No he caigut rendit als peus de cap Margarita. M'explicaré per tal que no hi hagi cap dubte de quina és la meva intencionalitat. Casualment -quines casualitats té la vida!!!- he tingut coneixement d'una nova conquesta d'un conegut que ja hauria d'anar pensant en reservar les forces per ocasions especials. Un home d'avançada edat, conegut per la seva promiscuïtat sexual -res a dir, si no fos perquè esta casat- ho ha tornat a fer. Sembla ser que aquesta vegada ha fet les maletes i -diuen- ha marxat de casa per tal de viure amb la seva nova "Margarita". I què en pensa l'anterior "Margarita"? Li hauré de preguntar. Penso que aquests propers dies tindré ocasió de fer-ho. Sembla ser que aquesta nova relació és producte de l'interès, d'estar al costat d'algú que li pugui tornar a obrir portes que ja  tenia tancades. Aquest "pichabrava" havia caigut en desgràcia per "boques" i "xulo piscines" -per anormal, com diria jo- i estava intentant arreglar-se una mica el futur. Sembla ser que la seva cobdícia no té límits i ara intenta estar una altra vegada al lloc que ell creu -i aquesta és una nova prova de la seva anormalitat- que li correspon.
Proposo que tots els que el coneixem quedem un dia, assagem aquesta cançó i  li cantem quan tinguem oportunitat de reunir-nos amb ell. també li podríem trametre un correu electrònic per tal de gratificar-li la oïda. El proper episodi d'aquest individu pot ser emular el Paco Martínez Sòria en "Estoy hecho un chaval". ja és ben veritat que hi ha d'haver de tot...
Feia dies que em dedicava a les tasques manuals (envernissar, fusteria, etc.) al refugi de la muntanya. Quan dic "refugi" -com ja sabeu els que seguiu assíduament aquest bloc- ho dic en sentit arquitectònic i també en sentit anímic i espiritual. Avui he decidit "fer festa" i dedicar-me al difícil art de gaudir de la vida. 
El dia ha començat amb una boira tènue però persistent. Malgrat això, no he renunciat al plaer que suposa la meva passejada matinal. A dos quarts de vuit ja era al bosc. He aprofitat per tal de recollir -mai m'ha agradat el terme "caçar". Només es caça allò que es mou, amb la consegüent persecució o espera- uns quants rovellons. Podia haver recollit algun bolet més, però no cal ser avariciós, només cal aconseguir de la natura  el que és necessari. En baixar al poble, he aprofitat per comprar el pa, el diari i una mica de carn de xai. En arribar a casa, una bona lectura de les coses que fan els humans i un cafè en condicions ha fet el que el matí fos suau i lànguid. El dinar ha sigut espectacular: La carn i els rovellons a la brasa. Només he posat una mica d'all picadet amb julivert i un raig d'oli per sobre dels rovellons per fer-los una mica més gustosos. Un bon morter d'allioli  ha culminat un àpat, arrodonit amb un excel·lent vi. Ni faig esment dels postres -del forn del poble- i del licor esperitós que ha acompanyat el cafè. Malauradament -o per sort- els meus temps de fumador es van acabar el 10 d'agost i no he finalitzat amb un cigarret. Bé, no es pot tenir tot...
Aquesta tarda -després d'una potent migdiada- he repassat els llibres que tinc aquí. Inexplicablement -bé, ara ho explico- tinc els millor llibres en aquesta casa. La raó és ben senzilla: Sempre he devorat els llibres -sí, també llegeixo molt, a banda d'escriure- i aquells que m'han agradat o que han sigut llegits paral·lelament  a algun fet significatiu en la meva vida, els guardo -no, no tinc el Síndrome de Diògenes- en aquesta casa. És com si aquí volgués guardar tot allò de bo que ha tingut la meva vida, com si això fos un santuari-magatzem de valors positius i que formen la meva espinada -i cuirassa- que em fa suportar els mals moments. 
He trobat  una edició de l'any 1982, d'Alianza Editorial (libro de bolsillo) dels tres volums de relats del Julio Cortazar. Llibres vells, d'adolescència, pàgines grogues i fulls que es desenganxen  Em direu cutre i que podria comprar-me alguna edició més acurada. No, en els llibres no només hi ha les paraules, les idees i sentiments de l'autor, també hi ha els del lector. En els llibres, en els objectes i amb els records construïm el nostre present i el nostre futur. Només això, només això.
Aquest dies toca descansar -que no vol dir no fer res- i aconseguir la serenitat i l'equilibri necessaris per poder afrontar la propera setmana. Segurament, seré testimoni -ara ja impassible i impàvid- d'una nova Fira de les Vanitats, d'un aquelarre de lluites de poder, d'un nou Ball dels Despropòsits. Per sort, ja m'he fet immune a tot això i ja només m'importen les coses serioses i amb cap i peus. Ah, i tot això amenitzat amb una prescindible i ridícula vaga general
Ara, "al filo de la medianoche", ho deixo. Demà serà un altre dia, diferent i espectacular -per bo o per dolent- que mereix ser viscut plenament

4 comentaris:

  1. Si em permets... ets extremadament cansat tio. Quanta activitat.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Anònim,
    Arriba un moment de la vida en el què descobreixes -o et fan descobrir- que s'ha d'aprofitar el temps que et queda.
    Sempre he necessitat un dia de 25 hores, però ara començo a marcar prioritats -que han canviat molt darrerament- per tal d'abastar tot allò que vull fer.
    En tot cas, no és cansat fer allò que vols fer, allò que et plau fer i allò que penses que has de fer.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. El que tu vulguis xato, però continuo pensant que tanta activitat amaga alguna cosa ...

    ResponElimina
  4. Hola Anònim (a)
    amaga moltes coses a fer, poc temps i la pèrdua de la fe en segons quines coses i en segons quines persones. Els trànsits sempre són caòtics, hiperactius i moguts.
    Potser amb el post d'avui ho entenguis una mica més.
    Una abraçada!

    ResponElimina