dijous, 16 de setembre de 2010

LLIMACS, RASTRES DE BABA I ALTRES MISÈRIES

Sí, avui el títol és una mica llarg i una mica llefiscós. Aquest post és un homenatge per tots aquests espècimens que passen per aquesta vida arrossegant-se, deixant un rastre de baba que indica quin és el seu recorregut i la seva posició. Són éssers simples, sense cap complicació, que s'adapten al que sigui per tal de poder continuar deixant aquesta línia brillant al darrera seu. 
Ahir al vespre, una amiga em va fer un comentari a l'anterior post i m'assegurava que estava força decebuda. Segons ella, havia mort un ésser humà reencarnat en llimac. Tot plegat per haver posat una cançoneta en un comentari!!! No, no els vull cap mal als llimacs. Són éssers simpàtics, desproveïts de la casa que caracteritza els cargols i que, malgrat tot, continuen arrossegant-se. 
Jo els visualitzo com unes bestioles entranyables, disposades a deixar-s'ho fer tot, demanant constantment ser perdonats per viure i, sobretot, sempre emetents a les necessitats i designis dels altres animalons d'espècies superiors. Solen ser vegetarians, però també engoleixen residus animals. Hermafrodites simultanis, tenen els dos sexes alhora. Aquest és un exemple més de la seva constant adaptació al medi i a les circumstàncies, malgrat el seu esforç sigui extrem o -en termes humans- vexatori. Qui no ha vist un llimac en acció???? Què dir dels equilibris que fa per evitar les trepitjades de tothom??? Hi ha bestioles que són dignes d'admiració... o de compassió!!
I les altres misèries? Preguntareu amb fruïció i interès contingut amb dificultat. Bé, les altres misèries venen d'una anormal que no tenia altre cosa que fer que pintar-se el Homer  Simpson a l'entrecuix. Potser m'estic fent vell, potser no estic acostumat a veure aquestes coses o potser em faria alguna cosa ficar-li a la boca al Homer Simpson. No ho sé, però el que sí que sé és que el món s'està tornant boig, boig boig. 
Pareu el món, que baixo a la propera parada!!!

PS: Demà pot ser un dia esperpèntic, surrealista, friki i digne de ser esmentat en els anals (no ve d'anus, però hauria de venir-hi) de l'anormalitat més extrema. Per sort, és divendres i -si Nostre Senyor i la Divina Providència volen- no caldrà que molesti més  a aquells que sembla que em facin un favor agafant-me les trucades (a tomar por culo y uno, ventiuno!!!!) Podran continuar vivint en el seu món de Yuppie, aquell en el que tots són molt correctes, molt amables, molt solidaris (menuda gilipollada) i en el que la transcendència dels seus pensaments arriba a nivells inintel·ligibles pel "populacho", però en el que es fotrien el fetge, uns als altres. Això sí, molt amablement i amb un somriure als llavis.

4 comentaris:

  1. Pobre llimac! no li veus la mirada de pena???

    ResponElimina
  2. No, benvolguda amiga. Jo li veig una mirada d'assassí. M'atreviria a dir que en breus moments algú patinarà amb el moc del llimac i caurà desnucant-se ipso facto.
    Un pató!!!

    ResponElimina
  3. Una amiga teua creu en la re-encarnació... interessant... Digueu-li que sou la re-encarnació de Rodolfo Valentino, o Elvis Presley, o Kurt Cobain...

    ResponElimina
  4. Hola Josep,
    Vaig néixer abans de l'òbit d'aquests personatges. No seria creïble!!!
    Hauria provar amb altres personatges (Gengis Khan, Napoleó, etc...)i tampoc cerc que gos creïble.
    Una abraçada!

    ResponElimina