dilluns, 20 de setembre de 2010

MÉS VACANCES

Una altra vegada de vacances. Una setmaneta -ja sabeu que més és vici- del que hauria de ser relax. Feina, molta feina. Aquest any he estat mandrejant una mica a principis d'estiu i ara he de recuperar el temps perdut.
Per sort, s'ha acabat aquesta setmana. Ha estat una setmana per oblidar, per passar pàgina i per córrer un vel que cobreixi tot el que he hagut de veure i sentir. Avui era un dia estrany. Per ser el dia que marxava, m'havia de quedar fins tard. No, la divina providència existeix i ha fet que m'estalviés una sessió de lloança del despropòsit.
Durant aquests propers dies tindré prou temps de fer totes aquelles coses que he de fer "sí o sí". És curiós, però malgrat tinc força feina, la faré de grat, solitàriament, sense ningú que m'ajudi, controlant tot el procés i sense "mosques colloneres" incordiant per tot. Treballar sol, té un plus de felicitat afegida: Tens temps per reflexionar, per començar a donar unes pinzellades a noves històries, a nous relats. No hi ha res com passar tot un matí amb un pinzell a la mà i un pot de vernís per tal de pensar mil i un principis i finals. Potser són els efluvis del vernís, potser el cansament, potser el no tenir res al cap en què pensar. El cas és que funciona. Cada vegada que em poso a treballar d'aquesta manera, acabo el matí amb quatre o cinc idees noves sobre alguna nova història. 
Poder pensar sense interrupcions de telèfons, sense converses surrealistes i kafkianes, sense situacions inversemblants i sense la pressió de tenir que aguantar el xàfec en moments que no ens ve absolutament de gust fer-ho, és un dels plaers més intensos i profitosos que hi ha. Veure com una estona de concentració dóna com a fruit idees que ratllen la perfecció, sempre és estimulant i em reafirma més en la idea de que no és necessari el contacte humà per fer segons quines feines. De fet, aquest contacte -sobretot, si es basa en la bajanada constant- és del tot contraproduent i desencisador.
Bé, ara ja ho sabeu. Torno a caure en braços de la Heidi i de les cabretes. Demà no, demà encara tinc coses per solucionar a la terra baixa. El dimecres, tornaré a la muntanya. Tot s'acaba tard o d'hora, fins i tot la meva quasi-eterna llibreta d'anotacions. Ja n'he de començar una de nova. "Diari de despropòsits" la vaig titular. No vaig errar gens ni mica. Fent una repassada ràpida de les notes que hi han quedat reflectides, em quedo curt amb la qualificació de "despropòsits". Sembla mentida com les coses -vistes amb la perspectiva del temps- esdevenen realitats impossibles.
Ho deixo, només em queda recomanar-vos la pel·licula d'avui: "El col·leccionista d'amants" 22.15 h. La Sexta. Distreta i misteriosa. Una bona pel·lícula per un dilluns al vespre. Ja m'ho direu...

2 comentaris:

  1. Acaba de començar. Intentaré veure-la. Espero no tenir malsons. Uf, em sembla que ho passarem malament!
    Ja t'explicaré!

    ResponElimina