dijous, 28 de juny de 2012

AHIR ESTELS, AVUI ESTRELLES.

No hauria d'estar escrivint aquest post i sí que hauria d'haver-me pres la medicació que m'ha prescrit el meu pinyoleg, autèntic i digne descendent galènic del dissortadament famós doctor Mengele... Bé, realment, un amic i veí que fa el que pot per alleujar aquest dolor de queixal que sembla el Guadiana i que no us podeu imaginar el pel cul que dóna quan es combina amb els cants de sirena -parides, despropòsits, vessaments de baba, genuflexions... etc- d'autèntics anormals amb ínfules i pretensió de ser els llepaculs majors del món mundial. D'altra banda, és pitjor i fa més mal -també val a dir-ho- observar i comprovar com n'hi ha que miren cap un altre costat. 
Bé, anem a les coses serioses: mal, molt de mal! Contingut i aguantat durant dies, en silenci (el pinyoleg m'ha preguntat com tenia collons d'aguantar el dolor sense prendre'm res i sense anar a veure'l abans), mentre el desig d'engegar-ho tot (i a tots) et crema les entranyes. Finalment, visita i diagnòstic: Queixal partit verticalment per la pressió que exerceix un queixal del seny contigu. Bé... I???? Doncs que cal arrencar aquest bastard que em fa la vida impossible i deixar que l'incipient queixal del seny ocupi el seu lloc. Dit sia això de bastard amb tot el meu respecte per aquells que ostenten tan digna condició natural. Jo cada dia tinc contacte amb algun (bé... Potser aquests són més de la varietat FDP?) i em mereixen tot el respecte. Quan tindrà lloc el magne esdeveniment de l'extracció del puto queixal? La propera setmana, si ha baixat la inflamació (cosa que dubto molt). 
Doncs això, que la meva medicació pel dolor serà substituïda per un parell -o més- de combinats a l'ombra de la ja famosa prunera i per uns moments de relax, ara que m'estic deshabituant de les adicions que m'havien portat a una situació ridícula i irracional (esforç gratuït  i estalvi, versus parasitisme interessat i dilapidació de recursos), més propera a.... bé, deixem-ho! L'actitud del meu anterior "camell" ha sigut fonamental: veure com només es recordava de mi quan la venda del seu producte anava fluixa o ell necessitava alguna contraprestació especial, m'ha fet decidir a reconduir el meu lleure i dedicar-me a coses més profitoses, almenys per a mi. Comprovar que amb el benefici que obtenia de les vendes que em feia -pagades amb el meu esforç- mantenia la seva fulana, m'ha fet acabar de decidir (com m'agrada novel·lar la vida i deformar-la!). Ja tinc tema per un nou relat. Mica en mica, la trama flueix.
Bé, ara ho deixo, busco refugi sota aquesta meravella d'arbre i em poso en mans de San Bebercio de los Insignes Pelotazos, patró i sant. Sembla ser que en algun lloc del món es venera el fetge incorrupte de tan excels guia espiritual (o millor dit, esperitós).
Un regalet.

8 comentaris:

  1. Entre poc i massa hi ha un bon troç, no sigui que et quedis sense signes d´admiració, per cert...
    t´he deixat un floquet de lluna al meu bloc ;)

    Bessets!

    PS: Mésss tard torno, ara no puc quedar a llegir-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Mai és ben prou mesurada l'admiració que em despertes!
      Passo pel teu bloc i em miro el floquet.
      Uns bessets admirables, admirats i admiradors.

      Elimina
    2. Ja veig que has penjat el teu premi, ben fet!
      Contenta de que l´hagis acceptat. De vegades pensem que aquestes coses no tenen gaire importància, però per a mi va ser una sorpresa molt agradable quan els vaig rebre.

      Em sap greu que et fagi mal el queixal i et desitjo que, almenys, et deixi descansar.

      Gràcies pel regalet, molt relaxant!

      Bona nit, nin ;)

      Elimina
    3. Hola guapetona,
      Moltes gràcies. Em fa molta il·lusió (d'això que ara n'hi ha tan poc).
      Encara estic emborratxant el queixal (ja que li queda poc de vida, que sigui feliç!)
      Uns bessets tendres, tendres!!!

      Elimina
  2. Has probat posar-hi un all pelat???? no es conya, l' all és una meravella per un munt de coses i quan anem per aquets mons de Deu ens acostumem amb el que tenim si ens falta medicaments, proba-ho a mi em va anar força be, despres de beure'm una ampolla de Whisky en "cotonets" empapats al queixal i que nomes va aconseguir que agafes una merda considerable.

    Ei i per qualsevol duricia al peu també, son remeis d' avis pero molt eficients.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola super Marta!!!
      Sincerament, a hores d'ara, sembla que amb els combinats ha remés una mica el dolor -desconec si pel fred o per l'alcohol- i no em fa cap gràcia ficar-me un all a la boca. Estic en un estat fantàstic (amb el puntet, ni poc ni massa)
      Demà, amb una ressaca del quinze -la nit és llarga- i amb cap ganes de res, em ficaré un all i el que calgui -bé, el que calgui, tampoc- i provaré la teva teoria.
      Uns petonassos!!!

      Elimina
  3. I com ens agrada que novel·lis la vida, Exor. Això del queixal de seny potser és un senyal... Si de cas de moment tu no li facis gaire cas i mira d'alleugerir el dolor amb el teu gran remei. Segur que funciona. Petons!

    ResponElimina
  4. Hola Sílvia, guapa!
    Avui sembla que el tema va millor. No gaire més, però millor!
    Un petonàs!

    ResponElimina