dissabte, 2 de juny de 2012

TRES... I BASTANTES COSES!!!!!

Aquesta nit passada he reeditat una nova trobada amb les puber-lolites. Bé, ara ja les hauré d'anomenar d'una altra manera. Ja han superat amb escreix els 20 anys i comencen a tenir força clares moltes coses. La Sílvia i la Sònia -evidentment, noms ficticis- des de fa un parell d'anys, quan elles acabaven de fer els 18 -fet prou documentat i comentat en aquest bloc (per ex. comentaris del 07/04/10)- han tingut a bé insuflar-me periòdicament la seva força i joventut en forma de nits inacabables de sexe i malícies diverses.
Malgrat em consta que es rebolquen amb nois de la seva edat -i això ho diuen elles-, de tant en tant, ens fem un regal d'homenatge, ens truquen, ens veiem i gaudim d'unes hores força entretingudes i diferents
Ara mateix, a mi també em va bé com a entrenament per a possibles -probables- propers esforços no previstos, però que em resultarien del tot plaents i que desitjo tenir. No perdre la forma, en segons quines coses, és força important. Veure que dues joveneses et deixen baldat -però no derrotat-, que elles no acaben menys cansades i que encara es recorden de tu a l'hora de donar-se un homenatge... doncs sempre et puja la moral i eleva la cotització del teu ego!!!!
Avui he arribat tard a casa -sobre les 10 del matí- i només he menjat una mica i a dormir. Fa una estona m'he despertat i he pensat en contestar correus i fer el post mentre em miro -a estones- una gran pel·lícula que fan a Paramount Channel: Desayuno con diamantes. Sempre m'ha encantat aquesta meravella de pel·lícula.
Ho deixo. Encara estic adormit i molt, molt, molt cansat!!!! De tant en tant, superar proves com aquesta em resulta gratificant. No és que m'obsessioni o que tingui més significació que la que té, però m'encanta retrobar-me amb aquest parell de petites diablesses i deixar-me portar per elles del cel a l'infern i a l'inrevés, en un viatge plaent que només pot tenir un final: el Paradís.

5 comentaris:

  1. Sempre va bé fer una passejada pels inferns, de vegades allà també s'hi pot trobar una estona de cel! El Paradís jo crec que ja és una altra història i que deu costar molt més de trobar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda Sílvia...
      El cel, l'infern, el paradís... totes són cares d'un mateix poliedre! Són diverses etapes en el llarg Via Crucis de la vida...
      Petons

      Elimina
  2. Respostes
    1. El paradís t'ho fabriques tu Sílvia i, si existeix, en la mesura que utilitzis la teva imaginació ... de vegades, més a prop de l'infern que del cel.

      Bona elecció musical, amic.

      Bessets per al dos!!

      Elimina
    2. Hola Sílvia i Sa Lluna,
      el Paradís és un estat de felicitat, de "Nirvana" que es fabrica cadascú. No tots entenem de la mateixa manera el Paradís. Jo crec que representa poder gaudir de totes aquelles coses que desitgem. Cada persona desitja coses diferent i, per tant, té una concepció diferent del paradís.
      Uns petons i uns bessets, guapetones!

      Elimina