dimarts, 26 de juny de 2012

MOJITOS, PRUNES I ALTRES HISTÒRIES.

Ja són uns quants els mojitos que han anat coll avall. La mateixa brisa que ahir em refrescava, torna avui a alleujar la meva calor. De la mateixa manera, la mà que ahir estava estesa davant meu, demanant-me almoina, avui empunyava un fi estilet per clavar-me'l a l'esquena. Era previsible -d'aquí que tampoc sigui un drama. De fet, fins i tot és divertit confirmar les sospites, en un acte de suprema previsibilitat (ahir ja ho apuntava)-, no era la primera vegada que passava... però sí que ha sigut l'última!
Bé, continuem amb els mojitos: molts i molt fresquets! Suficients per tornar a avaluar el grau de maduresa de les prunes. Avui semblen més madures... de fet, fins i tot, podria dir que la que observava ahir està gairebé en el seu punt òptim. De fet, aquell fet puntual, en ser explicat en aquestes pàgines -cosa que no faig habitualment-, ha provocat una recció del tot inesperada, que no insatisfactòria, val a dir-ho. Què pot ser que s'assembli més al Paradís? Segurament res més... bé, potser sí... potser una mica de companyia per prendre els mojitos. 
En tot cas, vaig a preparar-me'n un altre mentre gaudiu del regalet d'avui.

9 comentaris:

  1. Estic gaudint del teu regal, mentre, torna a mi una imatge que he tingut aquesta tarda quan et feia el darrer comentari
    ...aquest noi està fent mutis pel fòrum, mentre s'ha de destornillar de riure amb els nostres comentaris, alimentats pel seu silenci i unes prunes poc madures (de moment) i així com ha anat passant el dia, s' ha inflat com un globus, cada vegada més i més ...

    M´ha fet gràcia imaginar-te, pero també he de dir que has lidiat bé la faena amb un notable alt ;)

    I ara a sopar, una micona de fruita madura i dolça.
    Excel.lent la teva tria...bessets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      No, no he fet un mutis. Ahir va ser un dia... de mojitos i per passar una mica de tot. Gràcies per la teva qualificació.
      Bessets relaxats

      Elimina
    2. "Sense un signe d'admiració, ni una exclamació tan sols un texte pla, sense sentiment ... arriba a l'altre costat de la pantalla, més enllà de la pantalla, on NO només un cervell espera".

      Molt bon dia!
      Relaxada, comparteixo bessets ;)

      Elimina
    3. Hola Sa Lluna!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (amb molts signes d'admiració)
      El text pla era d'un ressacós. Ara, després d'una mica de migdiada, ja ha passat i vull arribar a allò que no només és un cervell.
      Uns bessets profunds i rescabaladors.

      Elimina
  2. Observo que encara continues confonent les dones,
    o una part del cos de les dones, o el cos sencer de les dones amb les prunes...

    I no et sembla que aquesta comparació és limitar la immensitat infinita que representa, ni que sigui una part del cos de les dones? Tan poc has tractat les dones, íntimament, que la teva boca només s'obra a l'estretor d'una "òptima" dolçor? Tan limitat és el teu desig d'anhel, vers elles i tot l'univers infinit que representen de veritat sencera?



    Si aquest és el teu saber vers les dones, quina deu ser la teva ignorància vers elles?

    No vull imaginar-me què passarà quan t'hagis consumit la pruna "òptima", o potser sí...?


    Per cert, hola de nou... Mira sóc aquí veient com t'embriagues amb la teva docta ignorància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze, què tal?
      No confonc: observo, comparo i m'admiro. Si d'una cosa sóc conscient, és de que les dones -com persones que són- tenen una meravellosa complexitat que les fa úniques a cadascuna.
      Ignorància? Molta, sense dubte, però el dia que no sigui conscient de la meva ignorància no tindré cap motiu per continuar explorant i per continuar meravellant-me davant de la infinita varietat i diversitat del món que m'envolta.
      Embriagar-me? Bé, els mojitos van pujant però hi ha dies que són saludables.
      Un petó!

      Elimina
    2. I quan obseves un home, enlloc d'una dona,
      amb què el compares? I també t'admires?

      T'ho pregunto perquè el cos humà és allò que més em fascina; és allò que fa que m'embriagui d'ànsia profunda, vivent i veritable. I per a mi no és cap mena d'entreteniment, o evasió.
      Per cert, ara que escric la paraula "evasió"
      recordo que fa molts anys un metge (que m'havia de receptar un medicament) em va preguntar quantes evasions tenia...

      Evadir-se deu ser com entretenir les pròpies il.lusions, oi? I quina llàstima!

      Elimina
  3. Què faríem sense un bon mojito?? Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia,
      O dos, o tres, o quatres.... Doncs segurament tenir un dia sense ressaca!!!
      Un petonàs, guapetona!

      Elimina