dissabte, 23 de juny de 2012

DIES GANDULS

Ja comença aquella època de l'any que, per un o altre motiu, sóc procliu a fer el gandul. Motius molts i variats: des de la sensació de viure apartat -voluntària i involuntàriament- del món (cosa que, en ocasions tampoc em desagrada. Prefereixo estar sol abans que aguantar anormals i haver d'escoltar -impertèrrit i impàvid- les seves corresponents anormalitats), fins a l'esgotament que proporcionen les altes temperatures, passant per l'arribada d'una realitat que fa temps que pronostico i prevenc -ho he fet públic i evident-, malgrat per alguns encara sembla que els vingui de nou, en la seva il·lusió kumbayànica -autèntica teoria filosòfica i forma de viure per alguns- de que tothom és bo i que tot se soluciona per sé. Hi ha una variant molt perillosa d'aquesta secta que creu que s'ha de fer el que sigui, per satisfer a tothom, a qualsevol preu, ja sigui raonable -com m'agrada darrerament aquesta paraula! Algú me l'ha recordat recentment i crec que serà bo recuperar-la en cada oportunitat- o no.
No tinc ganes de fer res. Les contradiccions, la manca absoluta de coherència, el "quedar bé" constant -fins i tot davant les imbecil·litats més clamoroses, impròpies d'uns moments que haurien de ser de simple "supervivència"- i un seguit d'actituds que considero denigrants i producte del servilisme, no fan altre cosa que fer-me decidir per allò que és més plaent: passar de tot i viure -alternativament o simultàniament- a estones en una gandula física i a estones en una gandula mental. Potser algú pensa que tot això s'arreglarà arrossegant-se com un llimac? No! Si això té una solució passa per l'esforç, l'austeritat espartana, el treball constant, la inflexibilitat davant les demandes surrealistes, capritxoses i fora de lloc, el tenir traçada una línia d'actuació i, per sobre de tot, fer el que s'ha de fer -sabedors que és la única solució possible- sense cap tipus de por i sense cap concessió a la debilitat mental. 
Avui poca cosa: visita a un amic a l'hospital, dinar, migdiada i escriure una mica... Revetlla -jo no sóc molt de revetlles concertades. Jo prefereixo muntar-me les meves revetlles quan s'encarta i em ve de gust- coca, cava i a dormir. Poca cosa més... Ah, sí avui dues recomanacions de pel·lícules: Lo que queda del día (TV1 16.00 h), magnífica recreació de la societat britànica a l'època d'entreguerres del segle XX, amb un magnífic Anthony Hopkins. A la nit (22.00 h TV3) per aquells que el futbol us fa urticària o que la revetlla us importa ben poc, teniu una pel·lícula d'acció per distreure-us, malgrat tampoc n'espereu res transcendental: Memòria letal, amb la Geena Davis.
Avui sí, avui un regalet per escoltar-lo a la gandula, amb un refresc, un combinat o una beguda esperitosa a la mà... tot pensant que encara queden dos dies per arribar al dilluns i haver de tornar a utilitzar la gandula mental.

4 comentaris:

  1. Molt suggerent el teu regalet, molt propi per vagarejar...que tinguis una bona revetlla particular ;)

    Bessets ganduls...per allò que és fan més llargs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Bona música, soledat volguda i molta tranquil·litat... què més es pot demanar?
      Uns bessets ganduls... per allò que es deixen fer!

      Elimina
  2. Tot un art - i una molt bona eina - això de fer-se una gandula mental. En certs momnts, és indispensable!
    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      Hi ha diverses tècniques d'auto-aïllament: des de gandules mentals -per descansar- fins a oasis circumstancials -per moments d'absència-. Tots això fa que "desapareguem" en els moments més avorrits o més surrealistes.
      Petons amb arròs.

      Elimina