dijous, 14 de juny de 2012

MAGNÍFICA ABSÈNCIA

Estar absent no és dolent. Quan l'absència és volguda i, en ocasions, necessària, no cal exhibir-se gratuïtament. Avui, després de mitigar la sed en una font del camí -durant una de les meves eternes passejades matinals, he fet un descans i assegut en un marge, observava el paisatge. Per un instant he tingut la sensació de no ser-hi, de ser una cosa petitísima i efímera. L'absència s'ha apoderat de mi i m'he sentit bé. 
En aquell moment màgic ha quedat enrere la crisi, els maldecaps -d'altra banda totalment prescindibles- i totes aquelles cabòries -inútils i estèrils-que no haurien de formar part del meu univers. 
Hi ha altres absències -convenients- que serveixen per reafirmar presències. Ja ho deia un savi: "Quan més valorem les coses -i les persones- és quan ens falten". Doncs sí, suposo que ha de ser així. Potser sí que ara han de ser temps d'absències. Que algú altre es posi sota el focus! i demostri la seva vàlua!!!
Queden poques hores del dia i prefereixo continuar absent, amb una absència lànguida i relaxant...

4 comentaris:

  1. Sentir-te part del paisatge és brutal. M'alegro q ho hagis epxerimentat!
    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      Va ser un moment perfecte, un estat extraordinari...
      Petons

      Elimina
  2. És un moment com tu dius "màgic", jo fa temps que no en tinc cap i es troba a faltar. L'absència de vegades ens fa més presents que mai. Que tinguis un bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia,
      Són d'aquells moments que arriben sense haver-los buscat, sense demanar-los. Només cal deixar fer a la vida.
      Petonàs!

      Elimina