dissabte, 13 d’octubre de 2012

ANTEPENÚLTIMA

Doncs sí: prova superada! Avui he acabat amb èxit l'antepenúltima tasca que en tenia programada. Ja he dit en diverses ocasions que el bricolatge és una de les meves -obligades, però plaents- aficions. Doncs la meva antepenúltima tasca tenia molt a veure amb això i, en període d'entre-pluges, he considerat que era el moment de fer-la. Ara ja està, ja només em queden dues coses que he de fer abans d'acabar el mes d'octubre... però aquestes tenen un caire completament diferent.
Aquest mes -l'octubre- mai m'ha sigut propici (malalties greus de familiars, operacions a vida o mort, etc), però estic segur que la Divina Providència -que sempre compensa, aquest cop recolzada per la raó més objectiva- no deixarà que aquest octubre sigui el preludi d'una altra desgràcia... o sí, ves a saber! De fet, m'importa molt poc o gens.
Aquesta nit escriuré fins tard. Dilluns he de lliurar un parell de relats i el més calent encara està a l'aigüera. Hauré de reconstruir un parell de contes d'aquells que tinc en reserva des de fa anys. L'avantatja és que ja tinc l'estructura feta, els personatges triats i només caldrà modificar una mica la trama. Ho sento, però no tinc més hores disponibles! Em comprometo a coses que sé que em costaran molt de fer, però em pot més l'irracional bogeria per escriure. En aquest cas, és una col·laboració desinteressada que no em reportarà altre emolument o satisfacció que ajudar a una associació sense ànim de lucre.
Ho deixo. Vaig a fer un most i em posaré a refer aquests dos relats. Ells s'ho mereixen i no els puc decebre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada