diumenge, 14 d’octubre de 2012

TRESORS

Avui volia titular aquest post com "Qui té un amic, té un tresor" o "La setmana fantàstica". Finalment, he optat per alguna cosa més quotidiana i menys excepcional.
Fa anys, el meu pare em va llegar un dels seus ben més preuats: un bagul. Abans, es veu que era costum tenir un bagul i guardar-hi les coses més preuades. Segons em va explicar, era com el racó íntim que tothom tenia -quan la gent tenia poques coses per guardar- i en el qual ningú hi ficava el nas. Amb el pas dels anys, ell ja el tenia mig buit i va decidir que ja no li calia. En aquell moment, no sense fer-li una bona restauració, va decidir que em calia més a mi. 
Jo vaig decidir que aquell bagul guardaria una part de la meva vida que mai podré -ni vull- oblidar. Allà hi vaig guardar roba, objectes diversos, records de viatges pel món, estris que podrien resultar ridícules per la resta de la humanitat... i mil coses més. Aquesta tarda, després d'acabar dos relats que demà he de lliurar, he decidir fer-me Un tomb per la vida (Com el Puyal, recordeu?) i acaronar-me l'ànima. He pujat a les golfes i he obert el bagul. Els panys anaven una mica durs -per vells i per no tenir ús freqüent- i m'ha costat una mica poder tornar a descobrir aquell univers distint i meravellós. Cada objecte, cada peça de roba, cada olor, cada record... tot ha adquirit significat i una nova dimensió s'ha erigit davant meu. En aquell contenidor hi havia una vida paralel·la, una altra manera de viure, una altra filosofia de vida. Cap d'aquells objectes és prescindible i cap hi és de forma gratuïta. Amb el contingut d'aquell bagul podria sobreviure -o ajudar-me a aconseguir el necessari per fer-ho- indefinidament. Sembla mentida com passen els anys... i com canvien les circumstàncies vitals!!!! Potser sí que aquella vida cal ser reviscuda. 
Resten poques hores del diumenge. Tot plegat, el cap de setmana ha sigut prou satisfactori. Em queda la satisfacció d'haver fet feina, d'haver atès compromisos i d'haver reviscut moments durs però feliços. Sempre és bo començar la setmana sabent que en altres moments la vida ens ha somrigut -malgrat exigir-nos el màxim esforç- i que sempre hem fet el que calia. Aquesta és, sens dubte, la major satisfacció!!!

2 comentaris:

  1. Ets sents satisfet? Doncs, em sembla perfecte!!
    Aromes, vivències, objectes, el tacte d´allò que ja teníem en l´oblit...records petits o no tan petits, guardats amorosament per tornar reviure.

    Bessets, amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      és una manera de passar una tarda de diumenge i de recordar moments fantàstics.
      Bessets, amiga meva!

      Elimina