dilluns, 15 d’octubre de 2012

LLIBRE EN BLANC

Començo una nova història -bé, la preparo- i, una vegada més m'enfronto a la pàgina en blanc. No, no és veritat... la pàgina no està en blanc i el llibre, malgrat pugui semblar el contrari, tampoc. Les pàgines -aparentment, físicament- no estan escrites, però ja fa temps que algú, amb tinta de suc de llimona, va voler deixar-hi una història escrita. Només cal saber fer-la emergir del seu món ocult i soterrat.
Això mateix passa amb la nostra ment. Sembla que no tinguem allò que en diuen "inspiració" però, sense ser-ne conscients, tenim mil històries embotides al cap. Només cal encertar a trobar la punta del fil de la troca per tal de desembolicar-la. Tot està allà i només cal fer que flueixi.
Ha refrescat. Noto els primers freds de la tardor -també un significatiu fred interior- i és hora de canviar les tasques manuals a l'aire lliure per les feines a l'interior de casa. A final de mes canvien l'hora i es farà fosc aviat. Tornaran l'imperi de la foscor i els moments de penombra. Malgrat prefereixo la llum de l'estiu, la tardor i l'hivern també tenen el seu atractiu lúgubre. La tardor sempre m'ha semblat temps d'agonia i declivi, que precedeix al temps de mort que és l'hivern. Els que tenen sort, rebroten -aixequen cap- a la primavera... els que no, viuen un hivern etern i mai més floreixen. A hores d'ara, ja dubto que sigui cap avantatja poder tornar a rebrotar, per acabar agonitzant i intentar -en un acte d'extrema crueltat i summament erosionant- tornar a sobreviure un hivern més. Renéixer de les pròpies cendres té això: et deixes una bona part de tu mateix en l'esforç. És el tribut que has de pagar per continuar patint, en un acte de pur masoquisme. Sembla que la flama que he acostat a les pàgines del llibre m'estan revelant part del text. Corro a reescriure'l abans que s'esborri definitivament.
Un regalet.

2 comentaris:

  1. Corre, corre... Quanta raó! Les idees ja les tenim només em de donar l'odre al cervell perquè treballi i les seleccioni i els doni forma. Això és un procés gairebé inconscient, i llavors arriba el que anomenem "inspiració", que no es res més que la manifestació d'aquestes idees que ja teníem en forma de paraules ordenades.

    I cada cop que et buides, t'has de tornar a omplir. Com tu dius, renéixer de les cendres i continuar endavant!!

    Bona nit, petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapetona!
      Efectivament, només cal saber buscar al nostre interior i exterioritzar allò que ja tenim, de forma primitiva i abstracta.
      Petonets!!!

      Elimina