dimecres, 24 d’octubre de 2012

CICLES

La vida és una successió de cicles, unes vegades intensament positius i d'altres extremadament negatius. Aquestes darreres setmanes sembla que estic en un cicle d'evolució negativa a positiva. També és un cicle de trencament i tancament. He trencat amb moltes coses supèrflues i he tancat molts temes que ja em cansaven. Malgrat tot, encara em queda algun serrer que he d'acabar d'arreglar. El que més m'agrada de la situació i el que em proporciona més seguretat és que veig com es redueixen els entrebancs del camí i aconsegueixo postergar algun tema per tal de poder-me concentrar plenament en la seva resolució. Tenir varis temes oberts em fa diversificar els esforços i això comporta una pèrdua d'intensitat. Ara ja està: només em queda un tema important i he aconseguit traslladar-lo en el temps. Ara ja m'hi puc concentrar i anar a per totes. 
A l'hora de lliurar les meves batalles sempre hi ha una cosa que he tingut en compte: els jocs no es guanyen sigui com sigui i sense tenir en compte els danys col·laterals. Guanyar d'una altra manera, fent mal a tercers sense cap responsabilitat, no em serveix i no culmina els meus desitjos. S'ha de saber perdre, però també s'ha de saber guanyar, malgrat pugui semblar que aquesta filosofia comporti menys intensitat en l'escomesa. No, no és així! La major intensitat en l'escomesa la proporciona -i es basa- en la legitimitat i en la consciència de bona fe. Això no implica debilitat ni cap aspecte negatiu. Qui fa tot el que pot, de la millor manera que sap fer-ho i amb la consciència tranquil·la, té la força i equilibri necessaris per saber guanyar... i per saber perdre. Perdre no és dolent. Només és un accident en el camí que no sempre és imputable a la manca de raó. El propi camí i els seus accidents són els que marquen si has de caure o no, per molt en compte que caminis. Quan caus, és molt important saber que has fet tot el que has pogut i que ha sigut una pedra la que t'ha entrebancat. 
La vida té coses estranyes que el temps acaba aclarint. Tinc una sensació -premonició- de futur pròxim: potser -en breu- podré gaudir d'allò que jo mateix ara -per diversos motius, explicacions i fidelitats- em nego, malgrat la meva sigui una opció més clara i viable. Potser sí....
Un regalet i un altre

4 comentaris:

  1. Doncs dóna llum verda a les teves sensacions-premonicions que segur et portaran a bon port. (Paraula de bruixeta!!).

    Gràcies pels regalets, hi hauré de tornar més tard, el "senyor YouTube" em fa la punyeta :(

    Bessets embruixats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Així ho faré i n'estic segur que tens raó!!!!
      No es mereixen. Sempre és un plaer fer regals:)
      Bessets premonitoris

      Elimina
  2. Els cicles són etapes que obres i tanques.
    Tancar un té de positiu que a l'obrir un de nou portes al damunt tot l'aprenentatge de l'anterior...tu tries com utilitzar lo aprés.
    Bon cap de setmana que si és plujós m'encantará!
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona, guapa!
      I tant! Els canvis de cicle tenen això: mort i renaixement (tot en un). A vegades, ens deixem portar per l'instint i arraconem l'aprenentatge (no sempre gratificant). Llavors tenim problemes...
      Sí, jo també espero que plogui i que faci fred.
      Petons!!

      Elimina