dissabte, 20 d’octubre de 2012

TEMPS -APARENTMENT- MORT

Escolto Adele mentre penso en el temps mort i malaguanyat en la simple inactivitat o en activitats que no són obligatòries i que tampoc ens aporten cap tipus de satisfacció. Avui seria un dia perfecte per caure en aquest parany, per intentar no fer res o per fer coses totalment prescindibles. Ara hi ha un període interpluges i hom podria tenir la temptació o l'atreviment d'intentar fer alguna cosa al jardí. No, no seré jo qui ho faci!
Ara hauria d'estar pensant en altres temps morts, improductius i que m'importen ben poc, malgrat la majoria dels mortals pensen que m'haurien d'importar. Són els que encara no han perdut la por a morir i no tenen la força provinent de saber que la vida només és una anomalia accidental, finita i que, en molts aspectes i ocasions, és totalment prescindible.
Abans del 26 he de presentar -bé, m'agradaria fer-ho- un relat a concurs (1-15 pàgines/ 3.500 € de premi). Ja en tinc un de triat -dels que ja tinc fets- i només caldrà repassar-lo. El títol que té ara és "Evita, mon amour", però el puc canviar. Aquests propers dies no tindré massa temps per dedicar-me a coses productives i em veuré lligat per una inactivitat totalment gratuïta. El dia 1 de novembre s'acaba el termini de presentació d'un altre concurs (200 paraules/300€) i el 6 de novembre un altre (10-20 pàgines/1.000€)... massa atapeïts!!! Tinc especial interès en un premi internacional, amb possibilitat de presentar 2 treballs (100 paraules/20.000$). Sincerament: em proporciona més satisfaccions concorre a aquests concursos -apart de l'estímul pecuniari- que passar-me el dia pensant en optimitzar uns recursos que altres dilapiden alegrement.
I així passa un dissabte més -ara es gira vent de tempesta i sembla que tornarà a ploure-, fent les coses de sempre i gaudint de les coses de sempre. No, no és avorrit: només és un pèl monòton i decebedor. M'agrada la pluja i, de moment, es fa pregar. Després... potser més!
Un i dos regalets.

2 comentaris:

  1. Començo a llegir-te amb la veu d´Adele, cançó que em porta a un record molt estimat...
    Veig que tens treball per fer, interessant i amb possible recompensa.
    Veig també que esperes la pluja, ara mentre escric aquestes paraules la pluja cau amb força aquí.
    Segueixo amb la Whitney, ideal per aquesta nit d´olor a terra banyada, d´aire fresquet...de nit sense lluna.
    Per acabar desitjan-te una nit màgica, plena d´amor.

    Dolços somnis. Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, benvolguda Sa Lluna... és que l'Adele és molta Adele!!!
      La pluja que ahir et mullava a tu, avui em mulla a mi. Em fa arribar les teves olors, que es confonen amb la de la Maria Lluïsa que tinc plantada al jardí. Aquestes aromes entren per la finestra oberta del despatx (oberta per tal que entrin l'olor humit de la pluja i la barreja d'olor humides de les diferents plantes del jardí)
      Bessets aromàtics, nets i fresquets!!!

      Elimina