dissabte, 27 d’octubre de 2012

EL VENT (agent netejador)

S'acaba el dia solar -demà s'acabarà una hora abans- i el vent comença a bufar. Avui ha plogut poc, però ha fet un dia amb poques ullades de sol. Escolto Dire Straits, mentre escric quatre ratlles.
El més fàcil seria parlar de les pors -alienes, combinades amb una mania malaltissa per provocar situacions servils- i del lamentable espectacle que provoquen, però no ho faré. Em provoquen un malestar -autèntic fàstic- que no toca en cap de setmana. 
Avui -bé, podríem dir que va ser ahir- comença un canvi de cicle d'aquells que parlava en l'anterior post. Aquest cap de setmana m'he de repensar algunes coses que ja donava per tancades aquesta setmana passada. Potser vaig prendre decisions -basades en una bona fe no corresposta- de manera precipitada i sense adornar-me'n -voler veure, voluntàriament- que jo era qui menys coses (res) tenia a perdre. Afortunadament -malgrat el meu pesar-, de moment, ja he aturat els efectes d'algunes decisions. 
El cap de setmana? Doncs bé. Poques coses em queden que em satisfacin tant com poder estar una estona amb la ment en blanc i allunyat de l'escòria. Demà al matí ja tindré feina: canviar les piles dels rellotges i endarrerir-los una hora. No és feina fàcil -si es vol fer ben feta, clar- i aconseguir una precisió d'un segon en la sincronització dels rellotges té el seu què. El sistema ha de ser molt metòdic: agafar rellotge per rellotge, fer que la busca dels segons arribi a les 12, parar-lo, posar-lo en hora i esperar que el rellotge de referència arribi al canvi de minut. Llavors, en un acte d'absoluta precisió, es posa en marxa l'altre rellotge. Durant un minut es fa un seguiment de la coincidència de l'avanç d'ambdues busques dels segons. Així, rellotge rere rellotge. Cal dir que el rellotge de referència és el d'una petita estació meteorològica digital que tinc a casa i que està permanentment sincronitzat amb un altre rellotge, d'aquests que serveixen de referència mundial. Hi ha gent que em diu que no caldria tanta exactitud, però jo sempre responc el mateix: si són les 6, són les 6. No són les 6 i un segon! En altres circumstàncies de la vida vaig aprendre que un segon, un mil·límetre o un gram (per dir alguna cosa) separen la vida de la mort. Les petites coses, les petites mesures, són les importants. Els petits detalls també ho són... molt més que les grans -gratuïtes i falses- exhibicions!
El vent bufa i neteja l'ambient, malgrat n'hi hagi que semblin obsessionats en enrarir-lo.

Un regalet (avui dedicat a la Marta), un altre regalet i un altre

12 comentaris:

  1. Jo sé que una mil.lèssima de segon et pot canviar la vida, però no per portar el rellotge un minut avançat o un d'atrassat. De fet, no porto ni rellotge. No m'agraden. Tinc el del mobil i l'ordinador, i els miro, evidentment, en tant que la societat funciona a partir d'aquestes mesures.
    Coincideixo totalment amb tu, però, quan dius que les petites coses, els petits detalls són les importants, els grans moments.
    Aquí el vent també bufa, i molt, esperem tinguis raó i s'endugui els mals pensaments/sensacions, que avui n'hi ha hagut uns quants...
    Petons poc metòdics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      Arribar d'hora o tard a un lloc determinat pot canviar la teva vida. A més, sóc d'aquells que no saben entendre els retards. Ni espero, ni m'esperen.
      Doncs que sigui així: que s'emporti tot allò de negatiu que té el món!
      Petons (aquests poc metòdics)

      Elimina
  2. Ai Exorcista, què amb això de la puntualitat no estem d'acord. Bé, és cert que està bé la puntualitat, però no em ve d'un minut abans o després; ni tampoc ho tinc en compte si a l'altre també li passa.
    Rellotges...? saps que abans casa meva estava plena de rellotges ( a la cuina, al menjador, a l'habitació, al bany...). Un dia en el que em va canviar la vida, vaig pensar que havia arribat tard de debó...Des d'aleshores pocs rellotges porto. No se si de vegades és millor arribar abans, arribar a l'hora o arribar tard... I qui ho sap!

    Petons endarrerits(1h)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      Hahahahaha!!!! Cap problema!!! Tothom ha de viure en el seu temps i en el seu moment.
      Petons canaris.

      Elimina
  3. Els petits detalls són molt més importants (per a mi) que els segons i els minuts, les hores, dies i anys...
    Vaig aprendre que els rellotges no em servien de res -només per no arribar tard al treball (tinc alèrgia al despertador)- i des d´aquell moment, no en porto.

    Nanit, amic.
    Bessets!



    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Efectivament, els petits detalls són el que ens defineix. Són els petits "grans" detalls.
      Bon diumenge!
      Bessets de diumenge (mudats i polits)

      Elimina
  4. Moltes gràcies, ara per ara encara soc incapaç d' escoltar la "mare" de Dyango, potser perque com els rellotges, tot vol el seu temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta,
      Tot vol el seu temps i tots necessitem un temps concret. És així!
      Un petonàs tendre i una abraçada molt forta

      Elimina
  5. Arguments en contra de la independència: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/10/arguments-en-contra-de-la-independencia.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Dasein,
      en primer lloc, benvingut a aquest bloc.
      Argumentar -coherentment- les coses és el que les legitima i les converteix en opció (almenys així ho penso).
      Sempre he pensat que totes les opcions són prou respectables i que tancar-se a comprendre qualsevol opció -mínimament racional- és limitar la pròpia capacitat de decisió.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Una mil·lèsima de segon és moltíssim mentre el temps passa impassible per als simples humans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria, guapa!
      Efectivament, Tempus fugit. No ens adonem dels segons perduts fins que ja no podem recuperar-los.
      Un petonàs!

      Elimina