VESPRADA DE DIUMENGE

Sí, ja sé que el títol no és d'una originalitat enlluernadora, però avui no tinc el cervell per grans esforços. Malgrat fa unes hores he acabat una potent migdiada, encara no estic en plenitud de condicions. Per sort, en la post migdiada, he pogut veure una de les pel·lícules que més m'agraden: Alguns homes bons. M'encanten aquelles frases finals de coronel Jessep, en les que bàsicament els ve a dir que no siguin uns hipòcrites, que ja els va bé que ell i la seva forma de fer existeixin i que és gràcies a això que ells poden dormir tranquils. La vida és així: els mateixos senyorets que viuen tranquils gràcies a l'esforç i al sacrifici d'altres, tenen la collonada de qüestionar aquell esforç (que ells mai no han fet ni faran). I és que hom espera allò que és raonable: que, davant de les situacions crítiques, qui ha estat dotat de mitjans extraordinaris, assumeixi responsabilitats extraordinàries. Com deia, estic completament derrotat. Coses de fer esforços, més enllà del que seria raonable, a segons quines edats, suposo.

Demà serà un dia de transició. Una petita gota d'oli en una gran bassa d'aigua clara i cristal·lina. Novament, m'escapo a l'oasi. Malgrat això, hi ha un dia d'autèntic festival -amb gent del passat- que no vull perdre'm. Són coses que passen: durant una setmana conflueixen moltes coses que poden arribar a unir-se entre elles. Aquesta serà una d'aquelles setmanes (afortunadament).

Continuo sense trobar -com ja he dit, estic espès- un fet que pugui ser significatiu i crear conflicte en la vida del meu personatge depressiu. Accepto propostes!!! Avui estic com bloquejat i no em veig capaç de resoldre aquesta situació. No pot ser ni un suïcidi (he de fer una sèrie de contes d'aquest mateix personatge) ni cap situació que comprometi la resta de la seva vida. 

Ho deixo, vaig a fer una mica més de sofing, mentre espero l'hora de fer un most i anar a dormir.