dijous, 14 de maig del 2009

EL VALOR DEL TEMPS.

Temps, necessito temps!!!. No tinc temps, ho sento. Voldria escriure més en aquest bloc, però entre el relat (no us el puc penjar), els tres llibres que estic llegint de forma simultània, la feina, les obligacions familiars i tot plegat, m'estic saturant.
Per sort, s'acosta l'estiu i aviat podré acabar tots aquells projectes que tinc a punt d'acabar però que no tinc temps de rematar. Tempus fugit.... El temps corre i les coses no avancen. Ara m'han proposat una col·laboració en una revista.... i l'acabaré acceptant!!. Més coses i menys temps... Necessito un dia de 40 hores.
Només tinc una satisfacció: em dedico a coses que m'agraden i amb les que gaudeixo dels petits moments de plaer que encara em puc permetre. Aquests moments s'han tornat minsos i esporàdics, però intensos i molt ben aprofitats. Abans d'ahir vaig estar amb la Cris, una noia que conec des de fa un temps i vaig tenir ocasió de estar una estona aliè a tot plegat. Sempre que veig a la Cris perdo el món de vista i, per uns moments, puc allunyar-me de tot plegat, de tota aquesta immundícia. Igual em passa amb la Nikita, amb la Mireia, amb la Sandra i amb totes aquelles amigues que veig de tant en tant i que contribueixen a fer-me, amb la seva amistat, més suportable tot plegat.
Mira Crepúsculo... ara escolto Coldplay "Viva la vida" i d'aquí un moment "Talk" i "Clocks", també d'ells. El tema whisky, avui no toca (o si, ja veuré què faig d'aquí una estona). De moment, moment Boris... a gust i escrivint. Ja parlarem d'un parell de coses que em va comentar en Tapes i que t'he d'explicar. Francament, jo ja no estic per aquestes històries. No tinc temps per perdre en aquestes animalades. Gaudeixo més escrivint aquestes quatre ratlles que no pensant en la resta. Al final,d'aquí cent anys, tots calvs i un o altre enterrarà l'ùltim.
Per cert, us parlaré una mica d'aquesta col·laboració que m'han demanat per a una revista: no estic molt per la labor i tinc poc temps, però només es una pàgina al mes i ho faria de forma desinteresada. És per a una associació sense ànim de lucre, de difussió de temes professionals i, de passada, recordaré vells temps.
Continuaré sacrificant hores de son, hores de descans, per fer coses plaents. Tot plegat, com deien en aquell programa de ràdio... el món s'acaba. Us heu parat a mirar els diaris? Però no mireu les portades, els grans titulars on parlen d'alta política. Fixeu-vos en les petites noticies de les pàgines interiors, en aquelles noticies que semblen que no tenen importància. Si les mireu, detectareu una creixent crispació, els efectes de la crisi econòmica i un renaixement de la picaresca de l'engany com a mitjà de supervivència. També trobareu un important increment de la violència gratuita, de la desproporció del nivell de violència d'un fet en contrast amb el benefici que obté el delinquent del seu delicte. No sé com acabarem...
Per avui, prou. Ja no tinc més temps... per cert, no us he dit quins són els llibres que estic llegint simultàniament: "El terror rojo en España" del José Javier Esparza, "Soldados sin rostro" de J.R. Soler Fuensanta/F.J. López-Brea Espiau i "Años de hierro" de Pio Moa. Us els aconsello tots tres. Tindreu una visió diferent de la versió oficial que darrerament circula sobre la Guerra Civil i la postguerra. Si tenen alguna cosa bona aquest llibres és que estan molt ben documentats i, contra la documentació.... no hi ha opinió.
Bé senyors, avui aprofitaré per anar a dormir d'hora. Ja toca.
Una abraçada a tots.

1 comentari:

  1. Hola Exor.
    Mira, tu sempre has estat un tio molt hiperactiu. Tens capacitat per això i molt més. No recordes aquella època en la que et vas treure la carrera en períodes d'entreguerres, com tu deies? En quina revista col·laboraràs? En alguna de la casa? O a la VBV? Tant és, segur que ho faràs bé. Ja havies col·laborat per una revista no? Era Pirineos?.
    Endavant xaval, ja t'escriuré un correu i quedem.
    Una abraçada.

    ResponElimina