Ja s'acaba el diumenge -com tots, avorrits per definició- i demà serà un altre dia. Potser demà serà un bon dia, un d'aquells que val la pena viure. Carrego els mòbils, preparo la roba, repasso totes les coses que tinc demà a l'agenda i m'encomano a Sant Tornem-hi, tot demanant-li la seva protecció. Mentre faig totes aquestes coses -mecànicament, com cada diumenge- escolto Chambao i Manà. No tinc cap ganes de fer res. Només tinc ganes d'escriure, de pensar, de poder mantenir-me en actitud contemplativa davant l'Univers. Només les ganes de retrobar-me amb unes poques persones que valen la pena em motiven per llevar-me d'hora, agafar un tren -en el que sé que mai podré seure- i enfilar el camí de la feina.
No em queixo, de veritat. Només estic apàtic. Necessito acció... algun mort, algun ferit (és broma). Demà a la nit potser tornaré a veure una amiga meva. Ja fa dies -mesos- que no ens veiem. Ha estat a l'estranger i només ve per un parell de dies. Potser és hora que tornem a estar una estona junts. Tot depèn de com i quan s'acabi un altre reunió que tinc. El que és segur es que acabarem dutxant-nos junts.
Així van passant els dies, amb les seves hores, minuts i segons. Mentre llangueixo i vaig vivint, de tant en tant, em permeto alguna festeta, algun festival. Cada vegada em costa més recuperar-me d'aquests festivals -coses de l'edat- però em queda el consol de saber que "el de los cinco" encara continua fent honor al seu sobrenom (consti que això no ho dic jo). És el que em queda, gaudir puntualment i desfer-me dels mals rotllos d'aquesta manera.
Passen els dies i res no canvia. Tot és igual que el dia anterior. Moltes paraules buides i circumstancials. Res més. Ni rastre de la testosterona...
Bona nit Exor,
ResponEliminaEn Lupus, en els comentaris de l'article anterior, s'ha oblidat de dir-te que tenim un parell de coses que et faran molt feliç.
Tu dius que et sorprens de les coses que fa la gent, però nosaltres encara ens sorprenem més.
Una abraçada.