dilluns, 14 de desembre del 2009

DIA INTENS I PLAENT

Com us vaig explicar ahir, avui m'espera una nit de sexe non stop amb la Nikita. Torna de Mauritània per un parell de dies i no la vull decebre. Acabo aquest post i marxo a retrobar-me amb una de les persones que més estimo en aquest món. Després de la feina he passat per casa per tal de deixar arreglades unes quantes coses, dutxa potent i tornar a marxar. Ja us explicaré com ha anat aquesta propera nit.
Abans de marxar vull deixar constància de que avui ha sigut un dels dies més plaents d'aquests darrers mesos. En un mateix dia he rebut diversos presents. Dos d'aquests regals, oferits per dos grups d'un mateix univers i que tenen relació amb les eines d'un escriptor. Un altre regal -molt més important- és l'amistat d'aquesta gent. Una gent que no té cap obligació de fer el que fa, però que m'omplen d'orgull per comptar-los entre els que jo considero amics. En els moments dolents és quan es coneixen a les persones i puc dir que cap dels dos grups i cap dels membres d'aquests grups m'han abandonat en els pitjors moments.
La fidelitat i l'amistat són preceptes que sempre he valorat per sobre de tot. Bé, us explicaré com ha anat. A mig matí, gran sorpresa i gran satisfacció -no pel regal físic- pel regal moral i per la demostració de bonhomia d'aquest grup tant meravellós. D'altra banda, és curiós com a uns ens creixen els adeptes, mentre a d'altres els ofereixen la indiferència més absoluta.
Desprès dinar, amb dues de les persones que més m'aprecio i per les que ho donaria tot. He dit tot, sí, tot!! Un altre regal més important que el material que m'han ofert: la seva amistat incondicional i gratuïta. Posteriorment al dinar, he anar a fer unes primeres pràctiques per aquesta nit. Em penso que ja us he parlat de les noies de la barra brillant. Si, aquelles que grimpen amunt i avall mentre s'alleugereixen de roba. Per sort, ja tenim la confiança suficient com per a fer alguna cosa més que observar les seves evolucions gimnàstiques. Ha sigut un bon entrenament, magnífic diria jo.
Vull fer un darrer comentari -i que ningú es molesti-: us heu fixat que cada dia hi ha més gòtics? Avui m'han fet una proposta de canvi per a un personatge femení, que ja ha aparegut en algun dels meus relats, i que hi ha qui creu que l'hauria de transformar en una espècie de corb -amb tots els meus respectes envers els corbs- tota vestida de negra, com si se li hagués mort el canari, amb actitud de "¡Cúanto sufro, Dios mio!" i amb una tendència malaltissa a plorar desconsoladament sense motiu. La proposta em sembla bé, però jo li afegiria que s'ha de posar ombra d'ulls negra a les bosses i a les ulleres, no pot fer el paper de desconsol i desprès posar-se a riure quan es creu que no té espectadors a la vora, els plors han de tenir una mínima motivació i, sobretot, si volem que sigui creïble el seu desconsol, no es pot comportar com un "puton verbenero" -espècie de la que ja n'he parlat abastament en aquestes pàgines- que està esperant la mínima oportunitat per a follar-se tot allò que respira. O volem que sigui un ésser desconsolat i torturat per l'angoixa, o símplement volem que sigui una gòtica amb ínfules de nimfòmana. Ja m'ho aclariràs, benvolgut amic, i et proposaré un perfil nou del personatge.
Bé, marxo a donar plaer carnal, intens, non stop i esgotador a la Nikita. Ja fa molts mesos que no ens veiem i hem de recuperar el temps perdut. Coses de la vida, coses del "querer"...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada