QUINA FAUNA I QUIN FRED!!!!.

Avui fa un fred de collons però, desprès d'un matí en el que semblava que el món sencer s'havia aliat en contra meu -retard del tren, metro ple de gent, etc.-, he decidit mortificar la carn i l'esperit. Desprès de dinar he anat al garatge -sense calefacció- i m'he posat a treballar el ferro sobre l'enclusa -una de les meves aficions és fer reixes i altres coses de ferro- per tal d'oblidar-me dels cagats que van pels llocs amb la vaselina posada, venedors de bíblies, hiperventilats genuflexes i altra fauna -tota ella obsessionada amb ser  la simpatia personificada, sempre a costa del proïsme- amb la que em toca tenir tractes. Cada cop de martell sobre l'enclusa, amb el ferro roent, era un acte de desfogament i de alliberament envers tant edulcorant concentrat i impostat. Ha estat una tarda freda, molt freda. Només el caliu de la forja -no com les d'abans, aquesta és de gas- ha fet que, de tant en tant, tingués una mica d'escalfor.

D'altra banda, sembla ser que el millor que hi ha és deixar que ells mateixos s'estampin contra la pared. No puc entendre tanta por i tanta covardia. No han après a dir la veritat? No estic parlant d'una veritat inventada. Estic parlant d'una veritat comprovable empíricament. És tanta la por que tenen de contradir a algú, que serien capaços del que fos per tal de donar satisfacció a una banda d'anormals que no saben ni el que volen, ni com ho volen, ni quan ho volen.

Bé, ja m'he quedat a gust. Ara us he de comentar un nou episodi de la nimfòmana esquizofrènica- aquest nou personatge que em van suggerir fa uns dies- he pensat que es faci acompanyar d'una especie de madame vinguda a menys. És una madame que, quan era més jove i exercia la professió més antiga del món, va conèixer a un home que apuntava maneres però que va acabar defenestrat (faré que en el seu nou treball, tothom li faci vores). Podria fer que fos aquell altre personatge que va passar de tenir-ho tot a anar a treballar en tren i que va patir inclús algun incident al tren, herència de quan tenia poder. El cas és que faré que la madame acompanyi a la nimfòmana histèrica com a recurs últim de tenir algú que li faci cas. També podria fer que fos un cas de solidaritat entre putes. Ja m'ho pensaré. El que vull és que el proper relat sigui força cruel, arribant a extrems  d'autèntica paranoia. La dels dos personatges, és clar. Ja us aniré donant novetats del que em passa pel cap envers aquests dos personatges -i potser algun més- i us faré cinc cèntims del futur que els espera.

Ara ja toca sopar una mica i dormir. Darrerament, cada vegada que tinc un festival, em costa més recuperar-me. Serà cosa de l'edat...