DIES SOLEMNES

Cada any, per aquestes dates, rebo una carta. És una carta que em recorda el que he estat i el que mai deixaré de ser. Avui, quan he arribat a casa he trobat aquesta carta. És una carta d'invitació. Va en un sobre color canya, amb folre gris. i amb un escut amb relleu, a tres tintes, al revers. El paper verjurat, també de color canya, conté l'expressió de la fidelitat dels ex-companys i em commina a tornar-me a posar l'esmòquing amb les miniatures. 

Són dies de festa i hi ha qui vol compartir-la amb mi. Mai sabran quin alleujament i alegria em suposa aquest detall, voluntari i sincer. Els actes comencen demà i continuen fins el dia 8. Cada any -sense la més petita modificació- se succeeixen els esdeveniments amb una organització, harmonia i exactitud que molts envejarien. Tot té lloc a l'hora prevista, en el lloc previst, sense excusa. 

Retrobar-me amb aquells que aprecio i que -sempre, sempre, sempre-  han format, formen i formaran part de la meva vida, és una de les satisfaccions més grans que puc experimentar. El darrer any, vaig preguntar: "I a aquests, per quin motiu els convideu?". La resposta va ser contundent, com tot el que es fa allà: "Els convidem per tal que aprenguin a fer bé les coses". 

Ja han passat uns quants anys des de la meva marxa, des del meu retir, però encara sento que l'emoció m'embarga en veure que tot continua igual, talment com en una reserva espiritual on encara regnen valors que ja han desaparegut -o que algú ha fet desaparèixer- i que han  estat els pilars on s'ha assentat la societat.

Bé, ho deixo, tinc una amiga que em reclama i amb la que tinc moltes ganes de parlar. Una persona d'aquelles que val la pena. D'aquestes ja en queden poques i no es poden desatendre.