LA MORT D'UN COMPANY

Ja feia dies que la seva salut no era massa bona, ja feia dies que li costava arrencar. Tot de sobte, començava a tenir espasmes, desconnexions i fallades greus.

Era previsible malgrat els darrers intents per a recuperar-lo. El seu estat només podia anunciar un mal presagi. La seva mort era un fet ineludible i previst. No cal estranyar-se d'allò que ja sabia però que em negava a creure.

Ha passat el dia de Nadal, dia en el que se suposa  que tot ha de ser felicitat i rialles. No, no és aquest el cas. L'he acompanyat en els seus darrers moments, mentre consumia la darrera energia que li quedava, mentre intentava arrencar fins al darrer moment.  Un problema de cervell que ha degenerat en un problema físic la estat el detonant. De sobte, tot s'ha acabat, tot s'ha tornat de color negre i ja mai més podrem compartir moments inoblidables.

Recordo com compartíem els moments feliços i els moments durs, com la carícia dels meus dits el feia reaccionar, com em feia riure i besar llàgrimes amb les coses que compartiem. Bé, això ja s'ha acabat. Ara ja no compartirem moments sota la prunera, de matinada, en les nits caloroses de l'estiu. Tampoc compartirem moments confortables prop de la llar de foc, en els dies freds de l'hivern.

No era de família noble però ell si que ho era. Sempre recordaré quantes vegades hem conversat sobre tot tipus de temes, quantes vegades m'hi he empipat per fer-me esperar. Definitivament, el trobaré a faltar. Trobaré a faltar la seva presència, la seva companyia, la seva col·laboració.

El meu portàtil és mort, s'ha acabat. Per sort, sempre he sigut previsor i tinc un notebook que, si bé és més petit (8,9'), no m'ha defraudat mai. Ara ja sé quin ha de ser el meu regal de Reis. Només un dubte m'assalta: serà un portàtil normal o serà un Mac? Em deixaré assessorar pel de la cueta, que d'aquestes coses n'entén i segur que trobaré una solució satisfactòria. 

RIP vell company.